L’article 759

El canceller Otto von Bismarck va dir que hi ha dues coses que la gent no hauria de veure mai com es fan: les lleis i les salsitxes. I, de fet, cent anys més tard la majoria seguim el seu consell al peu de la lletra: són ben pocs els que coneixen bé la suma de procediments i votacions i el quocient entre estires i arronses necessaris per a aprovar una nova normativa. Però sempre hi ha excepcions.

És el cas d’en Joan Vendrell, que el febrer del 2007 es va decidir a entrar a l’obrador de la xarcuteria. Fa més de tres anys que aquest home de Sant Boi de Llobregat va escriure una carta al Parlament català per denunciar el bloqueig del procés d’incapacitació del seu fill David, que pateix autisme de Kanner.

Per a aconseguir la incapacitació, calia que un jutge es desplacés fins al psiquiàtric on estava ingressat, però el jutge s’hi va negar apel·lant a la Llei d’Enjudiciament Civil, que no ho obligava. A causa de la malaltia, és molt complicat traslladar en David, ja que amb el canvi d’entorn és difícil que mantingui la calma i pot ser que pateixi un atac psicòtic.

Tres mesos després d’haver enviat la carta, Vendrell va comparèixer davant la Comissió de Peticions del Parlament, on va explicar amb detall el cas. Després d’escoltar-lo, els diputats de la comissió van subscriure una proposta unitària per canviar la llei i que casos com el d’en David no es tornin a repetir.

El 9 de març passat, el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat tirar endavant la proposta de Vendrell d’afegir un nou apartat a l’article 759 de la Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil. Quan, d’aquí poc, el Senat ratifiqui la proposta, sempre que un certificat mèdic ho consideri necessari, el jutge haurà d’anar allà on es trobi l’afectat per fer-ne l’avaluació.

En saber-se la notícia, el Parlament va convocar de forma extraordinària els diputats que formen part de la Comissió de Peticions per felicitar Vendrell i la seva dona, Magdalena Llauradó. Pel president de la Comissió de Peticions del Parlament, Toni Comín, que va elogiar la perseverança del matrimoni, aquest fet evidencia que “cal que els ciutadans vegin que ells tenen possibilitats directament d’acabar provocant la modificació de les lleis”.

Trenta-set mesos després, la carta enviada per un pare de Sant Boi de Llobregat ha fet que, per primera vegada, la iniciativa particular d’un ciutadà hagi modificat una llei estatal.

*Article publicat a la revista Valors