Polítics de la tercera edat

Després d’acceptar l’oferta d’Alfred Bosch, Moisès Broggi es convertirà en el candidat de més edat de la democràcia espanyola. Malgrat que els partits intenten comptar sempre amb joves a les llistes, en moltes ocasions alguns polítics continuen en primera línia quan ja han superat amb escreix l’edat de jubilació. Sense arribar, però, als 103 anys de l’il·lustre cirurgià barceloní.

Llegeix la notícia al 324.cat aquí

Presidents al banc dels acusats

El jutge d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia valencià, José Flors, ha decidit jutjar el president Francisco Camps per un delicte de suborn impropi davant d’un tribunal popular, acusat d’haver rebut regals. Camps, doncs, haurà de respondre pel suposat cas dels vestits que li van regalar. Francisco Camps serà el tercer president autonòmic de l’estat espanyol que s’asseu al banc dels acusats des de la restauració de la democràcia.

10-J, un any després

El 10 de juliol del 2010, més d’un milió de persones van omplir el centre de Barcelona en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català. Amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, la marxa va omplir Barcelona de senyeres i estelades entre la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia fins a la plaça de Tetuan. La convocatòria d’Òmnium Cultural, secundada per més de 1.500 entitats del país, es va convertir en una de les mobilitzacions més multitudinàries de la història de Catalunya. Un any després, el missatge de la manifestació continua present en la vida política del país, però no s’ha produït el tsunami polític que alguns auguraven.

Els debats de Política General de Zapatero

El d’aquesta setmana és l’últim Debat de Política General (DPG) de José Luis Rodríguez Zapatero, que ja ha anunciat que no es tornarà a presentar a la presidència del govern espanyol. Des que al juliol de l’any 2000 va accedir contra tot pronòstic a la secretaria general del PSOE, Rodríguez Zapatero ha participat en nou debats d’aquesta mena. En els seus tres primers DPG, el secretari general del PSOE es va enfrontar dialècticament amb un José María Aznar que governava amb majoria absoluta, mentre que en els vuit anys que ha passat a La Moncloa ha protagonitzat el debat en sis ocasions, sempre amb Mariano Rajoy com a adversari. El 2004 i el 2008 no es va fer el debat, ja que van ser anys en què hi va haver eleccions generals. Durant la seva primera legislatura, els debats es van centrar en la lluita antiterrorista i el model territorial, mentre que els darrers anys la crisi econòmica n’ha estat la gran protagonista.

L’home que té més vides que un gat

Silvio Berlusconi se n’ha tornat a sortir. Per només tres vots, Il Cavaliere ha saltat un altre obstacle i ha superat les dues mocions de censura que l’oposició i els seus antics socis de govern havien presentat a la Cambra de Diputats de Roma. Poques hores abans, el primer ministre italià també havia aconseguit tirar endavant la moció de confiança a què havia demanat sotmetre’s al Senat.

Els italians diuen que Silvio Berlusconi té més vides que un gat. I és que la vida de l’home més poderós d’Itàlia, que a la vegada és també el més ric del país, està envoltada de polèmica des que als anys setanta va començar a construir el seu imperi mediàtic. Il Cavaliere, però, sempre se n’acaba sortint.

Per sobre d’Alicia Keys i Alicia al País de les Meravelles

El dimarts a la tarda es va saber que les Noves Generacions del PP català havien creat un videojoc en què convertien la candidata Alicia Sánchez-Camacho en una heroïna que eliminava immigrants il·legals i independentistes.

El joc ha creat tanta polèmica que el PPC l’ha retirat per canviar alguns detalls. En comptes d’eliminar immigrants il·legals, la superheroïna eliminarà màfies il·legals (sobre eliminar independentistes sembla que no corregiran res…).

Total, que tant de rebombori ha fet que, 48 hores després, escrivint “Alicia” al google, la primera suggerència que fa el buscador és “Alicia Croft”, per davant d’Alicia Keys, Alicia al país de les meravelles o l’Alicia Sánchez-Camacho de carn i ossos…

Les enquestes i la dansa de la pluja

En un article sobre les primàries entre Tomás Gómez i Trinidad Jiménez, José Andrés Torres Mora explica una anècdota divertida:

“Quan penso en la relació dels sociòlegs electorals amb els polítics sempre recordo un acudit que expliquen els antropòlegs sobre un poblat d’indis hopi del desert d’Arizona, situat a prop d’un observatori meteorològic. Després d’una llarga sequera, els indis van començar a pressionar el nou bruixot de la tribu perquè fes la dansa de la pluja. El bruixot, que no devia estar gaire convençut dels seus poders, va intentar endarrerir la cerimònia tot el que va poder per veure si plovia sense necessitat de la dansa. Finalment, la pressió de la tribu va culminar en amenaces molt serioses. Acorralat, el bruixot va organitzar la cerimònia i, després que la tribu ballés fins molt entrada la nit, va dir als indis que abans d’anar a dormir treiessin tots els seus atuells per a recollir l’aigua. A l’alba, el bruixot, vestit d’occidental, va escapar-se del poble. Però abans de fugir definitivament, es va apropar fins a l’observatori meteorològic i va veure un home amb una bata blanca, s’hi va apropar i va preguntar-li: “Vostè em podria dir si avui plourà?”. L’home va contestar-li sense dubtar: “Sí”. El bruixot, ple de curiositat i esperança, va preguntar-li al científic: “I com ho sap amb tanta seguretat?” i el científic va respondre “Perquè els indis del poblat d’aquí baix han tret els atuells per a recollir l’aigua de la pluja”. Respondre a la pregunta de qui és el millor candidat amb el resultat d’una enquesta té certa similitud amb la resposta del senyor de la bata blanca al bruixot.”

L’article sencer aquí