#pensamentsdesantes (IV): “Selfie”

Benvolgut Joan,

“Selfie” és el concepte de moda. Escollida paraula de l’any 2013 pel Diccionari d’Oxford, s’ha convertit en una epidèmia que s’ha encomanat des de la cerimònia dels Oscars fins als Sanfermines passant per la família reial espanyola. En una idea no precisament original, l’Ajuntament ha fet una crida a fer-se autofotos i penjar-les a Twitter i Instagram amb l’etiqueta #selfiesantes. No faré cap comentari…

Però m’interessa un altre concepte de “selfie”. Fa poques setmanes, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va fer un discurs al Parlament Europeu en què va preguntar: “si Europa avui es fes un ‘selfie’, quina imatge trobaria?”.

I Mataró? Si, com va dir en Jaume Ayats a l’Estrena, “cada ciutat té un dia a l’any per mirar-se a si mateixa”, no deu haver-hi millor dia que el 27 de juliol per fer-nos un “selfie”… Què hi veuríem reflectit a l’autofoto de Mataró?
Continua llegint

#pensamentsdesantes III: Notícies durant Les Santes

Benvolgut Joan,

Finalment ahir no va ploure (tot i que en Dídac Díez de Andino em va ensenyar el radar meteorològic i ens en vam salvar per ben poc). Això ens va permetre poder escoltar la Crida de l’alcalde, veure la primera dormida de Les Santes i viure sense més nervis dels habituals la Nit Boja.
Continua llegint

#pensamentsdesantes (II): Pluja

Benvolgut Joan,

Com si fossin petards de les matinades amb 48 hores d’antelació, el soroll dels trons m’ha despertat aquest matí. No sé si ha plogut gaire, però el so semblava de tempesta forta. Llavors –el meu cap s’anava despertant mica en mica- he recordat que érem 25 de juliol i que seria gairebé una catàstrofe que ens quedéssim sense la Crida i sense Nit Boja.
Continua llegint

#pensamentsdesantes (I): “Llívia”

Benvolgut Joan,

Feia dies que tenia al cap escriure’t, però la falta d’hores de son, el cansament i la meva tendència innata a la procrastinació m’han fet impossible posar-m’hi fins avui. Per cert, que això no és un gaire bon auguri de cara a uns dies d’anar amunt i avall, sortir molt i dormir poc…

Continua llegint

Una cadira buida

pakistan

Una cadira buida. Enmig d’una aula en un institut del Pakistan, una cadira buida amb la fotografia d’un noi. És la foto d’un jove corpulent, potser fins i tot grassonet, que mira a la càmera amb seriositat, sense somriure, com en la majoria d’ imatges que s’han difós d’ell. Els companys de classe d’Aitizaz Hassan van homenatjar d’aquesta manera l’estudiant de 15 anys que, pocs dies abans, va morir a l’exterior de l’escola.
Continua llegint

Autorretrat

mandela

La persona
Quan vaig anar a l’escola, la mestra em va preguntar: ‘Com et dius?’ Vaig dir-li el meu nom africà: ‘Rolihlahla’; ella va dir: ‘No, no vull aquest nom, has de tenir un nom cristià, a partir d’avui seràs en Nelson’. Mai he considerat un home superior a mi, ni durant la meva vida dins ni fora de la presó. No em jutgeu pels meus èxits; jutgeu-me per totes les vegades que he caigut i m’he tornat a aixecar.

Continua llegint

Vergonya

letta_agenollat_1

“Vergonya!, assassins!”. Eren els crits dels habitants de Lampedusa el passat 9 d’octubre, durant la visita del president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, i el primer ministre italià, Enrico Letta. Sis dies abans, quan intentaven arribar a Europa, més de 300 persones havien mort a les costes de l’illa en un naufragi. Un altre.
Continua llegint