Quasi un conte de fades

Hi havia una vegada una noia pobra que s’havia quedat a l’atur i vivia amb el seu gat en un poblet d’Escòcia. Aquesta noia, que no era ni gaire jove ni gaire bonica ni gaire intel·ligent, es deia Susan Boyle i un bon dia se’n va anar a la gran ciutat per a participar al “Britain’s got talent”, una mena de “Operación triunfo” del Regne Unit.

Quan va arribar el seu torn, les cares del públic i del jurat eren tot un poema. Com les germanastres de Ventafocs, a qui ni se’ls passava pel cap que la sabata misteriosa pogués ser de la germana a qui martiritzaven, els qui eren en aquell plató no podien creure’s que aquella dona de maneres rudes fos capaç de cantar com els àngels.

Però va ser llavors quan la noia es va transformar de gripau en princesa. No es va tornar ni més bonica ni més rica ni més jove ni més intel•ligent, però tant bon punt la primera nota va sortir de la seva boca va enamorar tot el públic. Els somriures condescendents van convertir-se de cop en boques obertes i aplaudiments.

En un món que, gràcies a les noves tecnologies, ha esdevingut un mocador cada vegada més petit, el paper de la fada el va jugar YouTube: en només tres dies, la seva interpretació de la cançó “I dreamed a dream” dels Miserables va rebre dos milions i mig de visites. A hores d’ara, ja supera els cent milions. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, va ser així com el nom de Susan Boyle es va fer famós.

Però, a diferència dels contes, la vida continua més enllà del final feliç. Ningú sap què se’n va fer de la Ventafocs després de casar-se amb el príncep; a Susan Boyle, en canvi, el conte de fades no va trigar gaire a esquerdar-se-li. La casa on només vivien ella i el gat va quedar permanent envoltada de paparazzis, el president dels Estats Units la va convidar a cantar a la Casa Blanca i un director porno va oferir-li un milió de dòlars per filmar com perdia la virginitat.

Set setmanes després de la seva aparició estelar, Boyle va haver de ser ingressada en una clínica psiquiàtrica a causa de l’estrès. La princesa contra pronòstic va fer en menys de dos mesos un viatge dels que provoquen mareig: de casa al psiquiàtric, passant per les pantalles de mig planeta.

Qui es recordarà de Susan Boyle quan hagin passat aquests quinze minuts (llargs) de fama? Al final, ha resultat que no era la Ventafocs, sinó Quasimodo, el geperut de Notre Dame de qui tothom feia burla per ser diferent.

* Publicat a la revista Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s