Sense respostes

valors_set

La història de la humanitat és, en bona part, una història de preguntes i respostes. Sempre hi ha hagut algú que s’ha fet una pregunta i un altre que n’ha buscat la resposta. A base de respostes hem anat teixint el nostre coneixement. La filosofia, la ciència, la cultura, la geografia, la tecnologia, fins i tot l’esport, han anat avançant a base de fer-se preguntes i, un cop n’obtenien la resposta, fer-ne de noves.

Quan es va saber la mort del futbolista Dani Jarque, les preguntes es van multiplicar de cop. Van ser molts els que no se’n sabien avenir. Molta gent que no és aficionada de l’Espanyol, molta gent que ni tan sols sabien qui era, molta gent que detesta el futbol, però que no podia entendre-ho. Preguntes.

Jarque, de 26 anys, acabava de ser nomenat capità de l’equip i havia de ser l’emblema d’una nova etapa, simbolitzada en el nou estadi de Cornellà. La seva trajectòria no era la de l’estrella que des de petit ha destacat per sobre la resta. Tampoc la de l’heroi que està al lloc oportú en el moment adequat per a treure les castanyes del foc a l’equip. El seu no era el nom que els nens es fan escriure al darrera de la samarreta.

Probablement era un jugador més estimat pels pares que pels fills: el seu currículum el valorava més l’aficionat veterà i pausat que no pas el seguidor extremista i cridaner. Fill d’un electricista i una cosidora, va començar a jugar a futbol en un club de barri de Sant Boi de Llobregat. Als 12 anys va fer unes proves a l’Espanyol i ja no se’n va moure. Va anar passant per totes les categories infantils fins a jugar amb els grans. Però no va ser arribar i moldre: va alternar el primer equip amb el filial, la titularitat i la banqueta i, després de córrer molt, el van fer capità. A base d’esforç, l’antiheroi s’havia convertit en estrella.

Aquest estiu, mentre parlava amb la seva nòvia embarassada des de l’hotel de concentració a Florència, va perdre el coneixement i va arribar mort a l’hospital. Feia una vida sana, menjava una dieta equilibrada i, evidentment, era esportista. No feia ni quinze dies que els serveis mèdics del club li havien fet una exhaustiva revisió mèdica que no havia trobat cap problema. En aquest cas, com en tants altres, ni la ciència ni l’existència d’un ésser superior ajuden a trobar respostes. Encara ens queden moltes preguntes.

*Article publicat a la revista Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s