Por

Diu la llegenda que, si vols tornar a Girona, cal fer un petó al cul de la lleona que hi ha al Barri Vell. Durant dècades, tant visitants captivats com gironins que marxaven, s’han dirigit cap al carrer de Calderers i, abans d’emprendre el viatge, han besat les natges de la felina per tal d’assegurar-se el retorn a la ciutat de l’Onyar. Però la por a les salives alienes ha alterat en les últimes setmanes aquest ritual ancestral. Per lluitar contra la propagació de la grip A, l’Ajuntament gironí ha decidit retirar les escales que permetien arribar-hi i recomanen llançar-li un petó des de lluny. Sembla que els efectes màgics de l’estàtua també són efectius a distància…

També per lluitar contra la grip, a principis d’agost, el Col·legi Oficial de Metges de Madrid va engegar la campanya “No facis petons, no donis la mà, digues hola”. Els metges madrilenys creuen que, ja que la manera més senzilla de propagar la grip A és a través del contacte físic, adoptar la salutació japonesa podria ajudar a combatre-la. Definitivament, no és una bona època per als petons.

Des que, el mes d’abril, es va detectar a Mèxic una pneumònia atípica, la por envers la grip A -anteriorment coneguda com a “grip nova” i encara abans com a “grip porcina”- no ha parat de créixer. Tret d’algunes excepcions com les anteriors, en els últims mesos, polítics i metges no han parat de fer crides a la calma. Però a vegades el pànic és una temptació massa gran com per deixar-lo escapar.

Els epidemiòlegs –un ofici que molts hem descobert aquest 2009- han insistit que el 95% dels casos de grip A seran lleus i es resoldran en una setmana o menys, com qualsevol altra grip; que Catalunya està més ben preparada per a afrontar aquesta pandèmia que per a qualsevol del segle XX; que a l’hemisferi sud el virus s’ha expandit menys del que es pensava malgrat no disposar de vacuna; que a l’estat espanyol moren cada any entre 1.500 i 3.000 persones de grip estacional i que de grip A ha causat únicament una trentena de víctimes; etc.

A l’hora de la veritat, res de tot això ha servit de gaire. Com una rierada, el pànic a allò desconegut s’ha emportat tots els arguments i tota la planificació. L’exemple més clar es va viure a Figueres. La Generalitat va establir tots els protocols possibles sobre què s’havia de fer en cas que hi hagués un cas de grip a l’escola i informés les famílies, però quan va ser l’hora d’aplicar-los, la por va tornar a vèncer la raó. Dos dies després que el curs escolar s’iniciés amb normalitat, una nena de set anys del CEIP Pous i Pagès va faltar a classe a causa d’una grip. L’endemà, 100 dels 250 alumnes de l’escola van quedar-se a casa. A l’hora de la veritat, el que tenia la nena era la grip estacional, la-de-tota-la-vida, i al cap de tres dies el centre va tornar a la normalitat.

De tota manera, que la principal recepta contra una pandèmia sigui rentar-se les mans amb aigua i sabó i tapar-se la cara a l’estornudar potser no ha contribuït gaire a la calma col·lectiva…

*Article publicat a la revista Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s