18:53

El 9 de novembre del 1989 va caure en dijous. A mitja tarda, Angela, una doctora en Física de 35 anys, va preparar-se la bossa d’esport perquè els dijous a la tarda anava amb una amiga a la sauna. Però aquell no va ser un dijous qualsevol. Més o menys a la mateixa hora que ella devia enllestir la bossa, començava una roda de premsa de Günter Schabowski, membre del ‘politburo’ de la República Democràtica Alemanya.

Schabowski havia d’anunciar una petita modificació en les restriccions per a sortir del país. No era un canvi substancial: l’objectiu real del règim de la RDA era aturar l’enorme degoteig d’alemanys orientals que travessaven el Teló d’Acer per la frontera austro-hongaresa i calmar les cada cop més habituals protestes de la població.

Schabowski, que no es devia haver preparat gaire bé la roda de premsa, duia una nota que li havia passat Egon Krenz, líder del Partit Comunista, però no se l’havia llegida. Sense ser massa conscient del que estava dient, va llegir en veu alta: “els viatges privats a l’estranger poden ser realitzats sense necessitat de presentar o sol·licitar condicions per fer-ho, motius justificats o causes familiars. Els permisos s’atorgaran al cap de poc temps”.

El rellotge marcava les 18:53. Riccardo Erhman, el corresponsal de l’agència de notícies italiana Ansa, va demanar la paraula: ”Quan entra en vigor?”. Schabowski va començar a regirar els papers, però no hi va trobar cap data. Dubitatiu, va respondre: “Tal com ho entenc, a partir d’ara, immediatament”. Sense analitzar els termes exactes del que acabava d’anunciar el portaveu comunista, els berlinesos van sortir al carrer. Físicament, el Mur de Berlín seguia allà mateix, on havia estat els darrers 28 anys. Però en realitat acabava de caure.

Veient el que passava, Angela va trucar la seva mare per telèfon per comentar els esdeveniments: una roda de premsa caòtica, sumada a l’aire fresc que feia bufar la perestroika i els anhels de llibertat dels berlinesos, acabava d’enderrocar el Mur. Havent penjat el telèfon, amb disciplina germànica, va marxar cap a la sauna. Era dijous. De tornada cap a casa, les dues amigues es van acostar a la Bornoholmerstrasse, on s’havia obert el Mur. Encara amb la bossa d’esport a la mà, van barrejar-se amb la gent i, fent només unes passes, passar al Berlín Occidental.

Coda: Vint anys després, plou a Berlín i tothom espera que parli Angela. Davant de la mirada de mig món, protegida per un paraigües i amb llàgrimes als ulls, recorda que aquell dijous de 1989 va ser “el dia més feliç de la història recent d’Alemanya”. El 9 de novembre de 2009, dilluns, Angela Merkel és la cancellera i la primera persona nascuda a l’RDA que governa l’Alemanya unificada.

*Article publicat a la revista Valors

Anuncis

One response to “18:53

  1. Retroenllaç: La confiança, ara més que mai | Valors.org

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s