Amb l’aigua al coll

Una de les intervencions més emocionants de la recent cimera de Copenhague va ser la d’Ian Fry, representant de l’arxipèlag de Tuvalu a la conferència. Amb llàgrimes als ulls, Fry va demanar als 192 països assistents que adoptin mesures urgents per tal de frenar l’escalfament global i retallin les emissions de CO2 per tal d’assegurar la supervivència del país. “La lluita i la supervivència del meu país és a les seves mans”, va concloure.

Quan es debat sobre el canvi climàtic, el cas de Tuvalu és especialment important. Mentre als Estats Units, la Xina o la Unió Europea se’n parla en futur –i sovint en condicional-, pel petit arxipèlag pacífic aquesta revolució de la natura ja és una realitat. I és que Tuvalu, anteriorment conegut com les Illes Ellice, podria ser el primer país que desapareix completament davant dels ulls de tot el planeta.

És, amb l’excepció del Vaticà, l’últim estat en nombre d’habitants, però els seus prop de 12.000 habitants són els primers que noten els efectes de l’escalfament de la terra. Tuvalu ja fa temps que viu sota l’espasa de Damocles del clima i, amb els anys, la situació no deixa d’empitjorar. Si l’any 1982 les inundacions només succeïen al febrer, els darrers anys ja són freqüents durant les marees altes entre els mesos de novembre i març. Cada any, la veïna Nova Zelanda acull 75 ciutadans de Tuvalu que marxen de les seves cases perquè l’aigua és a punt d’engolir-les. És per això que a aquests emigrants se’ls considera els primers refugiats ambientals.

Les illes que formen l’arxipèlag de Tuvalu tenen, des de 1978, una alçada màxima sobre el del mar de poc més de cinc metres i estan seriosament amenaçades per la pujada del nivell de les aigües que genera l’escalfament global. Alguns estudis assenyalen que, si es manté la tendència a l’alça de les temperatures, Tuvalu desapareixerà cap al 2050.

En una cimera que, després d’haver despertat moltes expectatives va acabar convertint-se en una trobada de buròcrates negociant xifres inhòspites, Tuvalu va posar cara i sentiments al fenomen del canvi climàtic.

* Publicat a la revista Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s