Sobreviure a onze dies enterrat

Un terratrèmol de grau set a l’escala de Richter va sacsejar a mitjans de gener Haití i va fer tremolar la resta del món. El sisme, amb epicentre a la capital, Port-au-Prince, va ser un fenomen natural, però al país més pobre de tot Amèrica hi plou sobre mullat: un terratrèmol de la mateixa magnitud, a San Francisco, va matar 63 persones l’octubre de 1989. A Haití, el balanç de morts ja supera els 200.000.

El 12 de gener, Wismond Exantus estava treballant a la botiga de queviures que hi ha a la planta baixa de l’hotel Napoli, al carrer Dessalines de la capital haitiana. A tres quarts i mig de cinc de la tarda, quan tot va començar a trontollar, va amagar-se sota un escriptori mentre l’edifici de quatre plantes es desplomava al seu voltant. Exantus, de 25 anys, va tenir la sort de quedar atrapat entre la runa, amb prou espai per maniobrar lleugerament i tenir accés a aliments i beguda.

Durant onze dies, el jove va viure en una cavitat petita i fosca, desconnectat del caos que hi havia a fora. Amb la mà, arribava a agafar aliments que hi havia escampats per terra. Va sobreviure bevent Coca-Cola i menjant patates fregides i dolços. Quan volia adormir-se, feia un glop d’una ampolla de whisky. La foscor va fer-li perdre les nocions del temps i l’espai, de manera que creia que només portava sis dies sepultat. Tenia a sobre el seu telèfon mòbil, però sense bateria, de manera que tot el que podia fer per demanar auxili era cridar i fer soroll perquè se’l sentís des del carrer.

Un grup de saquejadors, habituals els dies següents al terratrèmol, van sentir com d’entre unes runes en sortien sorolls i crits i van avisar un periodista grec que passava per allà. Aquest va transmetre-ho a un equip de rescat del seu país que, al seu torn, van demanar ajuda a un grup de francesos. Aquests per fi van poder establir comunicació amb Wismond i van portar el seu germà perquè pogués parlar amb ell.

L’operació de rescat va durar set hores, temps suficient perquè la zona s’omplís de curiosos i de càmeres. Enmig de l’expectació, Wismond Exantus va sortir somrient i donant les gràcies als equips de rescat. No tenia cap os trencat i l’únic problema que presentava era una forta deshidratació, solucionada amb un parell de dies a l’hospital.

Casualment, el dia abans de trobar Exantus, el govern d’Haití havia anunciat la fi de la recerca de supervivents en una decisió qüestionada per molts haitians. Feia deu dies del terratrèmol i, després de 132 rescats, les probabilitats de trobar més gent amb vida eren escasses. El rescat del jove caixer, però, va permetre continuar les operacions de recerca durant un temps més. Quatre dies després, van aparèixer amb vida un home de 35 anys i una noia de 16.

* Publicat a la revista Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s