Silenci

A la pel•lícula “La vida dels altres”, quan el dramaturg Georg Dreyman decideix rebel•lar-se contra la dictadura comunista, ho fa escrivint un article sobre l’altíssima taxa de suïcidis a la RDA, que el règim fa mans i mànigues per a ocultar. No protesta pel mur que separa els berlinesos, no denuncia la manca de llibertats, no critica l’espionatge paranoic de la Stasi, no es queixa per les purgues als intel•lectuals desafectes: escriu contra el silenci que envolta el suïcidi.

Vint anys després de la caiguda del Mur, Europa ha assolit un nivell de llibertats com mai abans havia tingut, però tot el que fa referència al suïcidi continua cobert per una boira de silenci. I, tanmateix, l’any 2008 a l’estat espanyol 3.421 persones van decidir acabar amb la seva vida: sense comptar les malalties, el suïcidi és la primera causa de mort a la pell de brau, per sobre dels accidents de trànsit. Què és el que porta nou persones cada dia a suïcidar-se? Per no espantar el personal, l’Institut Nacional d’Estadística s’ha afanyat a aclarir que aquest primer lloc es deu a la reducció dels accidents, no pas a un augment de suïcidis. Més silenci.

És difícil que el suïcidi trenqui aquesta barrera del silenci i arribi a la plaça pública. Alguna vegada, però, l’enrenou és tan fort que supera qualsevol dic, com ara, l’estranya epidèmia que afecta en els últims mesos France Télécom. Amb el que portem d’any, cinc treballadors de la companyia s’han suïcidat i eleven la xifra a 37 des del febrer de 2008.

Nascuda el 1988 com a empresa pública, France Télécom és, amb més de 100.000 treballadors, la tercera operadora de telecomunicacions més important d’Europa. El 1997, el govern francès va iniciar la privatització de la companyia, on actualment conviuen treballadors “antics”, amb un contracte quasi de funcionari, amb d’altres més nous, en una situació més precària però més avesats a les noves condicions laborals. La gran majoria de suïcidis corresponen a treballadors veterans de France Télécom, incapaços d’adaptar-se al món de la competència i la innovació tecnològica constant. De fet, en les seves cartes de comiat algunes víctimes han apuntat cap a la pressió que vivien a l’empresa com la causa del suïcidi.

Els sindicats, per la seva banda, denuncien que la direcció practica una política d’assetjament que ha aconseguit que, entre 2006 i 2008 fins a 22.000 empleats abandonessin la feina “voluntàriament”. Com a resposta a la preocupació que l’onada de suïcidis ha generat a França, el govern de Nicolas Sarkozy –encara propietari d’una quarta part de la companyia- ha ajudat a dimitir als dos principals executius de la companyia, Didier Lombard i Louis-Pierre Wennes.

El de France Télécom és segurament el cas més conegut, però no pas l’únic. A l’exèrcit dels Estats Units, per exemple, l’any passat es va batre el rècord de suïcidis: 160 soldats en actiu es van treure la vida el 2009, vint més que el 2008. Aquesta xifra continuarà creixent el 2010? Silenci.

* Publicat a la revista Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s