Soldats

El 30 de març passat, cap a la una del migdia, al compte de Twitter de l’Organització Europea de Física Nuclear (CERN) hi va aparèixer aquest missatge: “Primera vegada a la història!!!!!!!!!!!! Rècord mundial!!!!!!!!”.

Al Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) de Ginebra acabaven de fer xocar dos feixos de protons a una energia de 7 teraelectrovolts en un túnel circular de 27 quilòmetres de diàmetre situat a 100 metres sota terra. Aquesta energia es mantindrà durant un temps mentre els científics del CERN van recollint dades. Per als profans, la traducció a tot això és que aquest grup de físics havia aconseguit recrear els instants posteriors al Big Bang, la creació de l’univers.

L’objectiu de treballar amb dades recollides en les mateixes condicions del primer instant del món és trobar l’anomenada “partícula de Déu”. Aquesta partícula, coneguda científicament com el bosó de Higgs, ha estat profundament estudiada per la física teòrica tot i que no se n’ha pogut demostrat l’existència. El bosó de Higgs (que era només un dels sis físics que van postular-lo) jugaria un paper decisiu en l’explicació de l’origen de la massa de les partícules elementals i, per tant, en la creació de la matèria.

Just fa deu anys, el juny del 2000, es va anunciar que s’havia descodificat i ordenat el genoma humà. L’aleshores president dels Estats Units, Bill Clinton, va dir que els humans havíem après “l’idioma amb què Déu va crear la vida”. Poc després, va començar a córrer per Internet un acudit de Daniel Paz on es veia a Déu exclamant-se: “Maleïts hackers! Hauré de canviar la contrasenya…”

Ja sigui l’eufòria al Twitter, la solemnitat de Clinton o la irreverència de Paz; la partícula,l’idioma o la contrasenya de Déu; totes tres frases van a parar allà mateix: la ciència ha fet tants passos de gegant en les últimes dècades que ha trobat les respostes a preguntes que fins fa poc ni gosàvem fer-nos. Actualment els científics representen el que abans van ser els filòsofs grecs, els pintors italians o els exploradors britànics: els nostres soldats en la batalla pel coneixement.

Uns soldats que massa sovint es veuen obligats a fer més hores que un rellotge a canvi d’un sou precari mentre pugnen entre ells per qualsevol beca que aparegui a l’horitzó. I, quan arriben les vaques magres, les inversions en recerca és una de les primeres coses que es retallen…

*Article publicat a la revista Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s