Errors

El matemàtic i meteoròleg nord-americà Edward Lorenz va ser el primer que va parlar de l’efecte papallona, a principis de la dècada dels seixanta, en un treball per a l’Acadèmia de Ciències de Nova York. Aquesta branca de la teoria del caos sosté que petites variacions en les condicions inicials d’un sistema dinàmic poden provocar grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. Però aquest efecte s’ha fet conegut gràcies a una metàfora força més gràfica: l’aleteig de les ales d’una papallona pot provocar un tsunami a l’altra banda del món.

El 6 de maig passat, l’índex Dow Jones de la borsa de Nova York va perdre -sense cap motiu aparent- 700 punts en només setze minuts. Un quart d’hora de bogeria que va suposar la caiguda momentània més forta de la història del Dow Jones des de 1987: més d’un 9%. Al cap d’unes hores, i també sense cap motiu aparent, la borsa recuperava prop de 600 punts. Enmig de fluctuacions financeres inèdites, cares d’incredulitat i rumors de tot tipus, ningú aclaria perquè la borsa s’havia convertit en una muntanya russa.

A l’espera de conèixer els resultats de la investigació ordenada per Barack Obama, la hipòtesi que es considera més probable és la d’un error d’un agent de borsa, que una operació s’hauria referit a 16.000 milions en comptes de 16 milions de dòlars (en anglès, una confusió d’una lletra: la “b” i la “m” que distingeix “billion” i “million”). El pànic va durar unes quantes hores: la cadena d’informació econòmica CNBC va atribuir aquest error en una operació d’accions de Procter & Gamble; immediatament, els actius de la multinacional van perdre el 23% del seu valor.

L’endemà, l’índex de referència a la borsa espanyola, l’Íbex-35, perdia més d’un 3% i coronava una setmana negra. Una situació similar a la que es va viure als parquets de París, Milà, Londres i Frankfurt. L’efecte dòmino va continuar a Corea, Austràlia i la Xina fins a culminar al Japó, on la punxada del Nikkei va obligar el Banc nacional a realitzar una injecció d’emergència als mercats d’uns dos bilions de iens. El simple aleteig de la papallona -en aquest cas escriure una lletra en comptes d’una altra- a Nova York, ofegava mig món sota un tsunami financer.

Aviat farà tres anys que va començar la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units i, mentre les males notícies s’anaven escampant pel món, hem volgut refundar el capitalisme, hem rescatat els bancs, per poc no naufraga Grècia, ens hem acusat els uns als altres de ser els culpables i, mig si vols mig per força, finalment tots els governs han tret les tisores. Però, després de gairebé tres anys de crisi, la millor manera que hem trobat de buscar les pessigolles al sistema és equivocant-nos.

* Publicat a la revista Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s