L’art de fer preguntes incòmodes

El 4 d’agost de l’any passat, Barack Obama va fer 48 anys i, per primera vegada, va celebrar l’aniversari a la Casa Blanca. Aquell dia, el president dels Estats Units va entrar a la sala de premsa amb una safata de pastissets i, cantant el “Happy Birthday”, es va acostar a una senyora de la primera fila i li va demanar que també bufés una espelma.

Aquella senyora, nascuda el mateix dia que Obama però 41 anys abans, era Helen Thomas, la degana dels periodistes de la Casa Blanca i una autèntica institució en el periodisme. Filla d’immigrants libanesos, Thomas va començar a treballar a la Casa Blanca el 1961, amb l’inici de la presidència de John F. Kennedy. Des d’aleshores ha cobert les vicissituds de deu presidents, fins a Obama, esquivant l’edat de jubilació i les reverències al poder.

Des del principi es va guanyar la fama –merescuda- de fer preguntes incòmodes i incisives. Fins al punt que, quan a Fidel Castro van preguntar-li quina era la diferència entre la democràcia cubana i la nord-americana, va respondre que ell “no havia de respondre preguntes de Helen Thomas”. Ari Fleischer, secretari de premsa de George W. Bush, va dir que “les normes eren diferents per a Helen”. Però la seva insistència demanant a Bush dia rere dia per quina raó s’havia envaït l’Iraq va provocar que l’administració republicana acabés per retirar-li la paraula.

El mes passat, arran de la crisi de la flotilla de cooperants que pretenia entrar a Gaza i va ser atacada per l’exèrcit israelià, Helen Thomas va fer unes declaracions explosives en què apostava perquè els jueus marxessin de Palestina i tornessin “a casa seva: a Polònia, a Alemanya, a Amèrica, …”. Al cap de pocs dies, Thomas es va disculpar i va dir que el comentari no reflectia “la meva creença de cor que la pau arribarà al Pròxim Orient només quan a tot arreu reconeguin la necessitat del respecte mutu i la tolerància”.

Però ja era massa tard. Les paraules de Thomas van córrer a la velocitat del bit per la xarxa i van generar una repulsa quasi unànime. Des del portaveu de l’executiu fins a l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca, tothom va considerar-les ofensives i injustificables. Als Estats Units, el conflicte del Pròxim Orient es viu gairebé amb tanta passió com a Catalunya, tot i que les tesis políticament correctes d’aquí i d’allà es troben en barricades oposades.

A poques setmanes de fer els 90 anys, la “primera dama de la premsa” va anunciar la seva jubilació immediata, sense aclarir si plegava o bé li havien obert la porta de bat a bat per no incomodar el poderós lobby jueu. Després de mig segle actuant com una periodista atípica, Helen Thomas posa el punt final a la seva trajectòria d’una manera completament convencional. Aquest estiu, Obama haurà de bufar les espelmes sol.

*Article publicat a la revista Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s