Aniversari

Diu el tòpic que la política és l’art del possible. La religió, en canvi, és l’encarregada de buscar respostes per allò que sembla inexplicable. Terry Jones i Abdul Feisal Rauf no són polítics, sinó homes de fe que -potser sense voler-ho- han protagonitzat el novè aniversari dels atemptats de l’11 de setembre a les Torres Bessones. On alguns hi veuen homes de conviccions fermes amb bones intencions, d’altres pensen que són oportunistes amb algunes dosis de fanatisme.

Feisal Abdul Rauf, nascut a Kuwait fa 62 anys, és fill d’un imam sunnita que es va traslladar a viure a Nova York a la dècada dels 60. Graduat en Física a Columbia, Feisal ha dedicat la seva vida a l’Islam i, des de 1983, és l’imam de la mesquita de Masjid al-Farah, a Manhattan. Rauf és conegut per condemnar públicament els atacs de l’11-S i defensar un Islam dialogant i democràtic. Tanmateix, hi ha qui l’acusa de no ser prou contundent contra el totalitarisme perquè en una ocasió es va negar a qualificar Hamàs de terrorista.

Fa alguns mesos, Rauf va anunciar la intenció de construir un centre cultural islàmic al carrer Park, a dues illes de cases de la Zona Zero. El centre, anomenat en un primer moment com a Cordoba House i finalment rebatejat com a Park 51 (la seva adreça), vol ser un espai de diàleg i convivència entre religions. L’Ajuntament va autoritzar-ho i fins i tot Barack Obama s’ha posicionat a favor del centre, però la majoria de nord-americans ho rebutja: segons una enquesta del The New York Times, dos de cada tres novaiorquesos volen que el centre es construeixi en una altra ubicació. A Rauf, però, l’empara la llibertat de culte, un dels pilars sobre els que s’han construït els Estats Units i que està garantida per la Primera Esmena de la Constitució.

Terry Jones, de 58 anys, és el pastor de l’església pentecostal Dove Outreach Center, al petit poble de Gainesville, a Florida. Després de treballar com a gerent d’un hotel, Jones va ingressar en una comunitat religiosa alemanya. De tornada als EUA, el 1996 es va convertir en el líder d’una petita església al sud del país, que congrega únicament una cinquantena de fidels.

El nom de Jones hagués continuat sent desconegut si a principis de setembre no hagués manifestat la seva intenció de cremar exemplars de l’Alcorà en protesta per la instal·lació d’una mesquita a la Zona Zero. En realitat, no és una mesquita sinó un centre cultural islàmic i no està situat al lloc on hi havia les Torres Bessones sinó a uns 200 metres, del lloc dels atemptats. A Jones, però, no li importen els matisos: “enviarem un missatge clar a l’Islam: no deixarem que el seu terror ens controli, no serem dominats. L’Islam és el dimoni”, va dir.

Després de pronunciar aquestes paraules, Jones va deixar de ser el reverend d’una petita església de Florida i es va convertir en el protagonista dels noticiaris d’arreu del món. Va rebre més de cent amenaces de mort, a l’Afganistan, centenars d’islamistes van cremar un ninot de cartró de Jones, tot cridant “Mort a Amèrica” i fins i tot el secretari de premsa de la Casa Blanca va ironitzar que el pastor tenia “més gent a les seves rodes de premsa que no pas als seus sermons”.

Els principals líders catòlics, jueus i musulmans dels Estats Units van condemnar “l’histèria antimusulmana” i van afirmar que “atacar alguna religió als Estats Units significa violentar la llibertat religiosa de tots els nord-americans”. El secretari de Defensa, Robert Gates, va trucar personalment a Jones per demanar-li que ho deixés córrer. Tant Obama com Hillary Clinton van condemnar les intencions del pastor de Gainsville i el cap de les tropes a l’Afganistan, David Petraeus, va relacionar la crema dels textos sagrats de l’Islam amb més morts de soldats nord-americans.

A Jones, però, l’emparava la llibertat d’expressió, un dels pilars sobre els que s’han construït els Estats Units i que està garantida per la Primera Esmena de la Constitució. De fet, l’únic impediment que va rebre va ser dels bombers del seu poble, que van denegar-li el permís per fer una foguera. Finalment, el dia 10 de setembre, Jones va fer marxa enrere i va decidir no cremar cap Alcorà.

La construcció o no d’aquest centre de pregària ha eclipsat l’aniversari dels atacs a les Torres Bessones i ha dividit Nova York, els Estats Units i el món sencer. Lluny de la solemne unitat dels anteriors aniversaris de l’11-S, aquest any l’efemèride s’ha commemorat amb dues manifestacions antagòniques: més d’un miler de persones a favor de l’obertura del centre de culte i gairebé cinc mil més en contra de la construcció de l’oratori.

Segurament el millor homenatge que es podria fer a les víctimes de l’11-S és que, en una ciutat on conviuen persones de desenes de confessions diferents, prop de la Zona Zero s’hi resi per la pau. Falta saber, però, si això és possible.

*Article publicat a la revista Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s