Tard

El 12 de novembre, Ariel Sharon va ser traslladat al seu ranxo al desert del Negev, escortat per una llarga comitiva mèdica i policial. Després de pràcticament cinc anys a l’hospital Sheba de Tel Hashomer, Sharon torna a casa seva per esperar la mort, ja que no presenta cap indici que pugui millorar del coma en què es troba des del 4 de gener de 2006. En aquell moment, era primer ministre d’Israel i les enquestes li pronosticaven una victòria aclaparadora en les eleccions del 28 de març.

Ja sigui com a militar o com a polític, la figura de Sharon ha generat sempre força controvèrsia. Amb vint anys, Ariel Sharon, àlies “Arik”, va participar a la Guerra de la Independència de 1948. També va participar a la Guerra del Sinaí i la Guerra dels Sis Dies, però la seva fama va arribar amb la Guerra del Yom Kippur, el 1973. Tot i que les seves tropes no havien d’entrar en combat, “Arik” va tallar els subministraments d’una part de l’ exèrcit egipci, va creuar el Canal de Suez i va arribar a només 100 quilòmetres d’El Caire. Arran d’aquelles accions, Sharon va convertir-se en un heroi de guerra per molts israelians, però també va haver d’afrontar un consell de guerra per haver desobeït ordres.

Ja com a polític, el seu paper en la Guerra del Líban també va ser fortament qüestionat. Sharon era el ministre de Defensa quan el 1982 es va produir la massacre als camps de refugiats de Sabra i Xatila: la Falange libanesa va matar un nombre indeterminat de palestins (entre 460 i 3.500), davant la passivitat de l’exèrcit israelià.

Heroi nacional per alguns, criminal de guerra per d’altres, l’any 2001 Sharon va ser escollit primer ministre. En plena Segona Intifada, “Arik” arribava al poder com a representant de l’ala dura de la dreta israeliana. Tot i continuar la construcció del mur de separació a Cisjordània, Sharon va sorprendre obrint-se a una nova negociació amb l’Autoritat Nacional Palestina i portant a terme la retirada unilateral de la Franja de Gaza, una decisió que va costar-li enfrontaments amb la part més conservadora del Likud, liderada per Benjamin Netanyahu.

Mentre la popularitat de Sharon entre els israelians no parava de créixer, també ho feien les dificultats per a tirar endavant les seves polítiques, obligant-lo a fer equilibris constants entre el govern i el seu propi partit. Per tal de poder actuar amb més llibertat, “Arik” va abandonar el Likud i va fundar el Kadima (en hebreu, “endavant”), un partit centrista i partidari de negociar la pau amb els palestins. Tres mesos abans de les eleccions, però, Sharon va patir el vessament cerebral que el va deixar en estat vegetatiu.

Cinc anys després, tot i que el Kadima va guanyar les darreres eleccions, Benjamin Netanyahu és el president israelià després d’un acord del Likud amb altres formacions polítiques. Sharon continua en coma.

El recent trasllat a casa seva s’ha produït precisament quan es commemorava el quinzè aniversari de l’assassinat d’Yitzhak Rabin, un altre militar israelià que va acabar fent carrera política. Rabin, que també va participar en la Guerra de la Independència i la Guerra del Sinaí, era el cap de l’Estat Major durant la Guerra dels Sis Dies que va esclafar l’exèrcit d’Egipte. Com a primer ministre, però, Rabin va abandonar una visió purament militar del conflicte i va signar amb Iàsser Arafat els Acords d’Oslo.

Qui sap si les trajectòries de Rabin i Sharon haurien estat paral·leles si el fundador de Kadima hagués tingut més temps per a desenvolupar els seus plans de pau. Per culpa d’un vessament cerebral, el general implacable va arribar massa tard per ser un constructor de la pau.

*Article publicat a la revista Valors

Anuncis

One response to “Tard

  1. Retroenllaç: La tendresa, més enllà del Nadal (Desembre 2010) | Valors.org

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s