El facilitador

El 7 de febrer passat, al Palau Euskalduna de Bilbao, Rufi Etxeberría i Íñigo Iruin van presentar els estatuts d’un nou partit, que l’endemà batejarien amb el nom de Sortu (en euskera, “néixer” o “brotar”). A mig acte, Etxeberría va dir: “l’esquerra abertzale rebutja i s’oposa a l’ús de la violència o a l’amenaça de la seva utilització per a aconseguir objectius polítics. I això inclou la violència d’ETA, si n’hi hagués, en qualsevol de les seves manifestacions”. Per primera vegada a la història, la formació majoritària de l’esquerra independentista basca (en els últims anys, molt rica en heterònims) s’unia en una formació que condemna la violència d’ETA.

Entre el nombrós públic que escoltava les paraules dels dirigents de l’esquerra abertzale no hi havia Brian Currin. Però tot el procés que ha portat fins a aquest canvi històric al País Basc no es podria entendre sense la feina feta per aquest advocat sudafricà.

Brian Currin, de 60 anys, està especialitzat en dret laboral, drets civils i drets humans. L’any 1994, Nelson Mandela el va nomenar president de la comissió que es va encarregar de l’auditoria de les presons del règim de l’apartheid. Durant els anys següents, va participar en la Comissió de Veritat i Reconciliació, un òrgan que buscava la justícia i el perdó com a vies de resolució de conflictes. També ha treballat en els processos de pau de Ruanda, Sri Lanka i el Pròxim Orient i presideix la Comissió de Revisió de Sentències a Irlanda del Nord, que decideix sobre la posada en llibertat dels presoners que han comès delictes relacionats amb el terrorisme.

Durant la treva d’ETA de l’any 2006, Currin va començar a assessorar la il•legalitzada Batasuna, mantenint converses amb Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberría i Rafa Díez Usabiaga i fins i tot fent d’intermediari amb el govern espanyol. Després de l’atemptat de la T-4, va mantenir oberta la porta d’un nou procés de pau i va recórrer mig món buscant suports internacionals i defensant que l’aposta de l’esquerra abertzale per les vies pacífiques era “sincera i irreversible”. Tot això ho va plasmar el març de l’any passat a la Declaració de Brussel•les, un text que demanava a ETA una treva “permanent i verificable internacionalment” i al govern espanyol que, si es fes aquest pas, respongués amb un nou procés de diàleg que permetés “resoldre les diferències i arribar a una pau duradora”. Entre els signants, a més de Currin, hi havia quatre premis Nobel de la Pau: els irlandesos John Hume i Mary Robinson i els sudafricans Frederick de Klerk i Desmond Tutu.

Al llarg d’aquests anys, Currin ha introduït al laberint basc el concepte de la unilateralitat. El mediador ha fet una crida que tothom faci el que està a les seves mans per poder canviar la situació, sense imposar condicions. De fet, l’actual procés de pau és el primer que no és fruit de negociacions prèvies ni de compromisos amb el govern basc o espanyol.

A més, Currin ha tingut la paciència de valorar els petits avenços que anava fent l’antiga Batasuna. La declaració d’Alsasua, el manifest Zutik Euskal Herria, la declaració de Pamplona, el pacte amb EA o la declaració de Gernika no deien allò que la majoria de bascos volia sentir però cada document anava més enllà cap a l’anterior. Pas a pas, l’esquerra independentista s’acostava a la pau i s’allunyava de la violència.

Una setmana després de l’acte al Palau Euskalduna, Currin va presentar el Grup Internacional de Contacte, format per l’exrepresentant de l’ONU contra la tortura Sylvia Casale, el col•laborador de l’ONU en matèria de drets humans Pierre Hazan, l’exsecretari de la Interpol Raymond Kendall, l’ambaixadora irlandesa per a la resolució de conflictes Nuala O’Loan i l’exassessor de l’exministre israelià Ben Ami durant les negociacions de Camp David Alberto Spektorowski. El grup rebutja el qualificatiu de “mediadors” i es presenten com a simples “facilitadors” que tenen per objectiu “assistir a l’assoliment de la pau i la normalització política al País Basc”.

L’arribada d’aquests mediadors no ha fet gaire gràcia a alguns sectors, cada vegada més crítics amb el paper de Currin. La portaveu del govern basc, Idoia Mendía, ha dit que els partits i les institucions “ja són prou madurs” per decidir el futur sense necessitat de mediadors i el líder del PP a Euskadi, Antonio Basagoiti, els ha demanat que “deixin de molestar” i que “si s’avorreixen, busquin un conflicte real”.

Després d’haver convençut l’esquerra abertzale de la importància de la unilateralitat, possiblement Currin s’aplicarà la mateixa recepta. I continuarà treballant.

* Article publicat a la revista Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s