Tres santjordis

Sant Jordi, I. El dia de Sant Jordi de 1989, a un noi de 14 anys van tallar-li la cama com a conseqüència d’un càncer. Albert Espinosa i Puig va passar l’adolescència i la joventut entrant i sortint dels hospitals: als 13 anys li van diagnosticar la malaltia, als 14 van amputar-li la cama, als 16 el pulmó esquerre i als 18 una part del fetge. Finalment se’n va sortir. Després de deu anys de lluita contra la malaltia, però, una part d’aquell noi va quedar entre les parets dels hospitals.

Un cop curat, va estudiar Enginyeria Industrial i a la facultat va començar a fer teatre i a escriure guions. Amb el grup “Los Pelones” va estrenar l’obra homònima sobre un grup de nois en un hospital, més tard adaptada al cinema amb el títol de “Planta 4a”. Amb la carrera acabada, Espinosa va ser l’únic membre de la companyia que no va exercir d’enginyer i va començar a treballar de guionista.

Sant Jordi, II. Anys després d’aquell 23 d’abril, Albert Espinosa va escriure la sèrie “Polseres vermelles”. En el primer episodi, ambientat el dia de Sant Jordi, a un dels nois protagonistes li amputen una cama a causa d’un càncer. De la seva experiència hospitalària, Espinosa n’ha fet matèria narrativa i l’ha plasmada en obres de teatre, sèries, pel•lícules i llibres, molt sovint amb adolescents com a protagonistes.

Les seves no són històries de finals feliços –o, si més no, dels finals feliços a què estem acostumats- però tampoc aprofiten les situacions dramàtiques per a arrebossar-se en les desgràcies. Els seus personatges són optimistes i aventurers i, potser perquè han vist la mort de prop, s’aferren amb molta força a la vida.

Els testos s’assemblen a les olles: malgrat perdre la cama un 23 d’abril, el 23 és el número preferit d’Espinosa. És només un exemple d’una filosofia de vida en què cal repartir-se els anys de vida dels amics que es moren, organitzar festes de comiat per als òrgans que s’han d’extirpar o considerar que les pèrdues són, en realitat, guanys.

Sant Jordi, III. El passat dia de Sant Jordi, complint totes les travesses de les setmanes prèvies, la novel·la Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine va ser el llibre més venut a Catalunya. Vestit amb una jaqueta esportiva groga, Espinosa es va passar la diada signant-ne un exemplar rere un altre.

Paral·lelament, “Polseres vermelles” s’ha convertit en un èxit d’audiència i, fa poques setmanes, es va anunciar que TV3 havia encarregat una segona temporada de la sèrie: les històries d’Espinosa han esdevingut fenòmens de masses. En els temps de Justin Bieber i Lady Gaga, uns personatges que viuen la seva adolescència en un hospital són els ídols de molts joves catalans. A vegades, els antiherois també guanyen batalles.

* Publicat a la revista Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s