El capità

El passat 28 de maig, a tres quarts d’onze de la nit, els jugadors del Barça van començar a pujar els 107 esglaons de l’estadi de Wembley per a recollir la quarta Champions de la història del club. La tradició marca que, en aquests casos, el capità de l’equip sigui l’últim de la fila per a aixecar la copa després que tots els companys hagin recollit la medalla que els acredita com a campions.

En aquest cas, però, Carles Puyol no anava al final de tot. Darrere seu, amb la senyera al braç, Eric Abidal, un francès de 31 anys amb arrels a l’illa de la Martinica, va rebre la copa de mans del president de la UEFA, Michel Platini, i va alçar-la cap al cel de Londres. Abidal no és dels jugadors més decisius del Barça –en les quatre temporades que fa que hi juga, només ha marcat un gol-, però al llarg d’aquesta temporada ha demostrat ser dels més importants.

Si Abidal va aixecar la copa a Wembley, és perquè el 15 de març, en una revisió rutinària, l’equip mèdic del club va detectar-li un tumor al fetge. Aquesta mala notícia va generar una onada de solidaritat de companys, aficionats i rivals amb un jugador que havia de jugar el partit més difícil de la seva carrera. Però, enmig de la desgràcia, Abidal va tenir la sort de ser esportista d’elit, tant pel que fa a la detecció com per la ràpida intervenció quirúrgica: el 3 de maig, només 49 dies després de l’operació, Eric Abidal va tornar a jugar un partit de futbol: dos minuts contra el Reial Madrid en les semifinals de la Champions

En la seva primera entrevista després de l’operació, Abidal va explicar com havia recordat les visites que els jugadors fan als hospitals infantils: “hi ha molta gent que lluita contra les malalties. Quan anem als hospitals, el discurs que fem als nens és el mateix que m’he repetit a mi mateix: el més important és la família i lluitar fins al final”.

Com qualsevol persona que ha patit una malaltia greu, el lateral francès ha canviat després de superar el tumor. I una de les primeres coses que va fer sortint de l’hospital va ser vendre’s els cotxes de luxe que acumulava: “quan pateixes un problema com el meu, els cotxes no serveixen de res. Per això els he venut i destinaré els diners a la lluita contra les malalties amb algunes associacions amb les quals tinc contacte”.

Quan el 28 de maig, a tres quarts d’onze de la nit, Abidal va aixecar la copa d’Europa cap al cel de Londres, els jugadors del Barça van demostrar que pel millor equip del món hi ha coses molt més importants que el futbol.

* Publicat a la revista Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s