Presidents al banc dels acusats

El jutge d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia valencià, José Flors, ha decidit jutjar el president Francisco Camps per un delicte de suborn impropi davant d’un tribunal popular, acusat d’haver rebut regals. Camps, doncs, haurà de respondre pel suposat cas dels vestits que li van regalar. Francisco Camps serà el tercer president autonòmic de l’estat espanyol que s’asseu al banc dels acusats des de la restauració de la democràcia.

El primer president autonòmic que va asseure’s al banc dels acusats va ser Juan Hormaechea, l’any 1994. L’aleshores president de Cantàbria va ser jutjat per malversació de fons públics i prevaricació. Hormaechea va ser condemnat a sis anys de presó i 14 d’inhabilitació. Dotze dies després de la sentència, el president càntabre va dimitir del seu càrrec.

El 8 de gener de 2009, l’aleshores lehendakari, Juan José Ibarretxe (PNB), va asseure’s al banc dels acusats, juntament amb els socialistes Patxi López i Rodolfo Ares i cinc representants de l’esquerra abertzale, per reunir-se amb l’antiga Batasuna quan estava il·legalitzada. Finalment, després de 72 hores de deliberació, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va decidir arxivar la causa i el judici no va arribar a celebrar-se.

Altres presidents autonòmics han estat jutjats, però sempre havien dimitit del seu càrrec abans de l’inici del judici. És el cas del president de la Junta de Castella i Lleó Demetrio Madrid (PSOE), que va anar als tribunals arran d’una querella presentada per treballadores de la seva empresa tèxtil el 1986; el president de les Balears Gabriel Cañellas (PP), imputat per prevaricació en el "cas Sòller" el 1995; el president d’Aragó José Marco (PSOE), que el mateix any va ser jutjat per malversació de fons públics i falsedat de documents; i el president de Navarra Javier Otano (PSOE), del qual el 1996 es van descobrir comptes bancaris a Suïssa a nom seu i de la seva dona. Madrid i Cañellas van ser absolts, mentre que Marco va ser condemnat i el tribunal va considerar que el delicte d’Otano havia prescrit.

Presidents processats arreu del món

Fora de l’estat espanyol, són diversos els presidents que han hagut d’afrontar causes als tribunals. Un dels polítics que més acusacions ha rebut d’arreu del món és el primer ministre israelià, Silvio Berlusconi. "Il Cavaliere" ha estat acusat de corrupció en el "cas Mills", frau fiscal en el "cas Mediaset", relacions amb la màfia o suborn. Fins ara, però, ja sigui gràcies a recursos o bé a lleis que el protegeixen, Berlusconi sempre s’ha salvat de la presó i mai no s’ha plantejat dimitir.

Un altre mandatari que ha estat perseguit en diverses ocasions pels tribunals és l’expresident francès Jacques Chirac. Durant els dotze anys que va ser a l’Elisi, la immunitat va evitar que Chirac fos processat per corrupció i desviament de fons públics mentre era alcalde de París. A partir del 2007, quan el va rellevar Nicolas Sarkozy, Chirac ha hagut de declarar en diverses ocasions per aquestes causes.

Un altre cas recent és el del president israelià Moshe Katsav, que va dimitir l’any 2007 acusat d’assetjament sexual i violació, després que fins i tot el Parlament l’hagués suspès de les seves funcions. Katsav va ser condemnat a set anys de presó el mes de març passat.

A l’altra banda de l’Atlàntic, el president del Perú, Alberto Fujimori, va renunciar al càrrec l’any 2000, assetjat pels escàndols de corrupció i els delictes efectuats per la seva mà dreta, Vladimiro Montesinos. Fujimori va aprofitar un viatge a Brunei per refugiar-se per sorpresa al Japó i, des d’allà, enviar la seva renúncia per fax. El Congrés peruà, però, no va acceptar-li la dimissió i el va destituir i inhabilitar políticament.

A les Filipines, Joseph Estrada va ser destituït l’any 2001 pel Tribunal Suprem, arran dels casos de suborn i corrupció.

Als Estats Units, Richard Nixon va dimitir l’any 1974, després que el Senat iniciés un procés d’"impeachment" que podia conduir a la seva destitució, a causa de l’escàndol Watergate d’espionatge al Partit Demòcrata. Qui sí que va haver d’afrontar un "impeachment" va ser Bill Clinton l’any 1998, acusat de perjuri, abús de poder i obstrucció a la justícia durant les investigacions del "cas Lewinsky". Clinton no va dimitir i, finalment, el Senat el va declarar "no culpable".

La notícia al 3cat24 aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s