Models festius singulars de Catalunya

El 2 de juliol vaig tenir la sort de participar (en Dani Àlvarez m’hi va embolicar) en la taula rodona “Models festius singulars de Catalunya” que es va fer a Can Palauet. A més d’en Dani, que va moderar la tertúlia, van intervenir-hi en Pere Cuadrench (Mare de Déu del Claustre, Solsona), en Jordi Bertran (Santa Tecla, Tarragona) i l’Antoni Vidal (Les Santes, Mataró).

A mi, a banda d’escoltar i aprendre coses interessantíssimes sobre la cultura de la festa, em va tocar resumir el que es va dir en l’acte. Ara, “La Geganta” em publica algunes notes disperses d’aquelles conclusions:

Malgrat que tant la festa major de Solsona com les de Tarragona i Mataró estan considerats models festius singulars (reconeguts com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional en tots tres casos), trobem moltes similituds entre elles, la qual cosa fa creure que, a banda de característiques locals pròpies, hi ha un model català de festa.

Alguns exemples: elements de la festa major de Tarragona com la Baixada, el Pregó o l’Arrencada tenen la seva translació en el Desvetllament, la Crida o la Gegantada de Les Santes. Que el ball dels gegants vells i els gegants joves de Solsona sigui una petició de mà del gegant jove a la filla dels gegants vells fa pensar en el casament d’en Maneló i la Toneta de la Família Robafaves.

En tots tres casos hi ha un origen religiós de la festa (evident només veure’n el nom), la qual cosa va utilitzar el franquisme per a convertir la festa en un element propagandístic del règim, posant èmfasi en la vessant religiosa de la festa, més que no pas en la popular.

Durant la Transició, les festes es laïcitzen i recuperen la seva dimensió popular. En tots tres casos veiem fets paral•lels: recuperació de figures antigues (àliga), creació de figures noves, augment de la participació ciutadana a la festa, els geganters deixen de cobrar, etc.

Els anys 80 són l’època de consolidació de la festa. Aquest període, en el cas específic de Mataró, es viu amb certa contestació per part d’alguns sectors, que acusen Les Santes de ser “repetitives”.

Amb aquesta consolidació de la festa, Solsona i Tarragona duen a terme la creació d’uns protocols, amb l’objectiu de “regular” la tradició. Mataró això no ho té.

Actualment, veiem com cada ciutat es planteja una sèrie de reptes de cara al futur de la festa. Altre cop, ens trobem que les qüestions són molt similars: integració de tota la ciutadania a la festa, possibilitat d’incorporar elements, participació de les colles de barri, fins on es pot modificar la festa, en qui recau l’organització, com es regula la sortida a altres ciutats, …

L’altre gran repte és el diàleg entre tradició i modernitat per tal d’aconseguir que les festes populars mantinguin la tradició però a la vegada continuïn sent vives i participatives.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s