El número 36

El 21 de setembre a la nit, Troy Davis va ser executat a l’estat de Geòrgia. És la trenta-sisena persona que es mata legalment als Estats Units aquest 2011. Davis va ser condemnat fa vint anys per l’assassinat del policia Mark MacPhail a Savannah, a l’estat de Geòrgia, l’any 1989.

Davis, de 42 anys, va defensar sempre la seva innocència. A més, diversos dubtes envoltaven la sentència que el va condemnar: set dels nou testimonis que van inculpar-lo durant el judici posteriorment van retractar-se, cap prova d’ADN l’incriminava, les proves de balística no eren concloents i el conflicte racial del sud dels EUA (Davis era negre i MacPhail blanc) planava sobre la sentència.

Des de l’any 2007, l’execució de Davis s’havia ajornat tres vegades i, el mateix dia de la mort, tres tribunals van estudiar els últims recursos de la defensa i tots tres van mantenir la sentència.

Després d’un darrer -i cínic- ajornament de quatre hores, finalment, els jutges van autoritzar el compliment de la sentència. Just abans de fer-ho, el director de la presó va preguntar a Davis si tenia alguna cosa a dir. Aquest va aixecar el cap i, a través d’un vidre, es va dirigir a la família de MacPhail, que els dies anteriors havia demanat no endarrerir més l’execució: “Lamento la vostra pèrdua. No vaig matar personalment el vostre fill, pare o germà. Sóc innocent. Tot el que puc demanar és que continuïn investigant el cas per saber-ne realment la veritat. Demano a la meva família i amics que continuïn lliurant aquesta lluita”.

Quan faltaven sis minuts per les onze de la nit, a la presó estatal de Butts County, a Davis van injectar-li un còctel de barbitúrics i productes químics i, després d’una agonia de catorze minuts, va morir.

A l’exterior de la presó, centenars de persones s’havien concentrat per resar i demanar que Troy Davis no fos executat. Des del papa Benet XVI fins a l’expresident Jimmy Carter, més d’un milió de persones d’arreu del món van signar a favor de la commutació de la pena contra Davis. Als afores del centre penitenciari, l’advocat de Davis, Thomas Ruffin, va dir davant dels mitjans de comunicació: “el fet de ser legal, no vol dir que sigui just: l’esclavitud i la segregació van ser legals, però no eren justes”.

Els Estats Units no són el país que executa més gent -Amnistia Internacional calcula que el nombre de penes de mort aplicades a la Xina supera al de la resta de països junts-, però al ser una de les poques democràcies amb la pena capital, és on hi ha una oposició més visible. Malgrat tot, aquesta oposició continua sent minoritària: al corredor de la mort de les presons nord-americanes encara hi ha 3.200 persones, la pena capital és legal en 34 dels 50 estats i, segons les enquestes, té el suport de dos terços de la població.

Quan, en el debat entre candidats republicans del 7 de setembre passat, el moderador va recordar a l’aspirant Rick Perry que és el governador que ha autoritzat més penes de mort de la història dels EUA, el públic de la biblioteca Reagan va començar a aplaudir espontàniament.

* Publicat a Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s