Les ulleres de Gilad

El 25 de juny de 2006, militants palestins van atacar una posició militar israeliana del sud de la franja de Gaza. A l’acció armada, reivindicada per Hamàs, els Comitès Populars de la Resistència i l’Exèrcit Islàmic, van morir-hi dos soldats israelians i un tercer va ser capturat com a ostatge. Aquest, Gilad Shalit, era un jove de 19 anys, miop i tímid, que havia insistit a fer el servei militar en una unitat de combat –com el seu germà gran, Yoel- malgrat que els resultats de la revisió mèdica l’orientaven cap a una tasca més administrativa.

Durant l’atac, Shalit va ser ferit a la mà i a l’espatlla i se li van trencar les ulleres graduades. La seva família va demanar en diverses ocasions que li facilitessin ulleres noves i fins i tot va enviar-n’hi unes a través de la Creu Roja, però Hamàs no va permetre a l’ONG visitar l’ostatge. Aleshores, Creu Roja va decidir entregar les ulleres directament a la milícia islàmica, que no va voler donar-les a Shalit per por que la intel•ligència israeliana hi hagués introduït algun tipus de xip o dispositiu localitzador.

A mesura que el segrest s’anava allargant, el jove Gilad va convertir-se en un símbol per als israelians. Milers de cotxes israelians han portat durant mesos una cinta groga penjant del retrovisor en record del soldat segrestat. Al llarg d’aquests anys s’han fet incomptables manifestacions per demanar el seu alliberament, entre les quals destaca una marxa a peu per tot el país durant dotze dies, encapçalada per la família i els amics de Gilad, coincidint amb el quart aniversari de la seva captura. En arribar a Jerusalem, els pares del soldat, Noam i Aviva, van acampar al davant de la residència del primer ministre, Benjamin Netanyahu. Durant els darrers quinze mesos, Noam i Aviva Shalit han abandonat les seves feines al poble galileu de Mitzpé Hilà i s’han dedicat en cos i ànima a la mobilització social per aconseguir tornar Gilad a casa.

Finalment, el passat 11 d’octubre el govern israelià i Hamàs van arribar a un acord per alliberar Shalit a canvi d’excarcerar 1.027 presos palestins, una equivalència sospitosa que va aconseguir satisfer tots dos bàndols: una setmana més tard, tant a Mitzpé Hilà com a Ramal•la, centenars de persones rebien eufòriques els alliberats.

El 18 d’octubre, després de 1.942 dies de segrest, Gilad Shalit va tornar a casa seva i, després de cinc anys veient-ho tot borrós, va poder posar-se unes ulleres altra vegada. En les seves primeres declaracions després de ser alliberat, Shalit va desitjar que l’acord per a la seva posada en llibertat “porti a la pau entre les dues parts” i va afegir que se sentiria “molt feliç si s’alliberés tots els presos palestins perquè puguin tornar amb les seves famílies”.

* Publicat a Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s