Contra la música

Amb aire desafiant, vestint americana i corbata i mig somrient, Anders Behring Breivik va arribar el 16 d’abril a la primera sessió del judici per la mort de 77 persones el 22 de juliol. A Breivik se l’acusa d’haver fet explotar un cotxe bomba a Oslo i, més tard, haver-se dirigit a l’illa d’Utoya, on va disparar contra els assistents a un campament de les joventuts laboristes noruegues.


Havent confessat els fets l’endemà de la matança, Breivik ha utilitzat les diverses sessions del judici per a difondre la seva ideologia neofeixista. El primer dia, va declarar-se no culpable sota el pretext que va actuar “en defensa pròpia” en una guerra contra la islamització d’Europa. A la següent sessió, va afirmar que els crims els havia comès inspirat “per la bondat” i que “ho tornaria a fer”. I un altre dia, va definir-se com “una persona agradable” i va arribar a demanar perdó només a aquelles víctimes “sense afiliació política”. Segons ell, va cometre “una petita barbàrie per evitar-ne una altra de més gran”.

Els estirabots de Breivik van arribar, fins i tot, a una cançó infantil: va declarar que odiava la peça “Barn av regnbuen” perquè és un exemple de com les escoles funcionen com a camps de “rentat de cervell” a favor del “marxisme cultural i el multiculturalisme”. “Barn av regnbuen”, que en català equival a “Nens de l’arc de Sant Martí”, és la versió noruega de la cançó “My rainbow race”, composta pel nord-americà Pete Seeger el 1973. Dos anys més tard, el cantautor Lillebjørn Nilsen va traduir-la al noruec i es va convertir en un dels singles més venuts del país.

La lletra de la cançó diu coses tan perilloses com “un cel blau per damunt nostre / un oceà xipollejant tota la nostra costa / una verda tan verda i rodona / qui podria demanar més?”. I, en un final que sembla escrit pensant en Breivik, “alguns esperen a prendre el camí més fàcil: / els verins, les bombes. Pensen que els necessitem / no saps que no pots matar tots els no creients? / no hi ha dreceres cap a la llibertat”.

El 26 d’abril, pocs dies després de les declaracions de Breivik, milers de noruecs es van aplegar arreu del país per cantar “Nens de l’arc de Sant Martí” convocats a través de la xarxa social Facebook. La principal protesta va ser a Oslo on, sota la pluja, hi va cantar Lillebjørn Nilsen. Amb paraigües en una mà i roses vermelles a l’altra, més de 40.000 persones van omplir la plaça Youngstorget per interpretar la peça en noruec i en anglès. Després, van marxar caminant fins al Palau de Justícia, on van deixar les flors en record de les víctimes.

Publicat a Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s