“Tísner”, vist per Ramon Barnils

Avui que fa cent anys del naixement d’Avel·lí Artís Gener, “Tísner”, em ve de gust recuperar l’article que Ramon Barnils va escriure a “El Mundo”, pocs dies després de la mort de l’escriptor i que també es pot trobar al recull d’articles de Barnils publicat per La Magrana.

– Té, la capçalera. Te l’ha dibuixada en Tísner.

I llavors el món em va caure al damunt. Manuel Ibáñez Escofet, el director del diari Tele/Exprés, m’ensenyava la sanefa que havia dibuixat el major –coronel- de l’Exèrcit de la República, Avel·lí Artís i Gener, i que pels volts de 1970 encara es posava al capdamunt dels articles (ara s’hi posa una fotografia, sempre més genèrica).

Entesos: el major Artís, Tísner, trenta anys després es guanyava la vida fent feines per mocosos que tot just començaven, inici degut encara al fet que aleshores faltaven periodistes que, en comptes del mèrit d’haver fet, recolzat, seguit o heretat la guerra al costat dels fatxes –dels “nacionals”-, tinguessin els de saber les quatre regles i el missatge a García. Aquest canvi dels mitjans de comunicació a favor del professionalisme i en contra de la mística va resultar aproximadament transcendental; anava, això sí, amb deu anys de retard respecte del mateix canvi en l’administració general del Règim, és a dir en l’Economia.

A mitjan anys cinquanta se li va comunicar al dictador que si l’Administració continuava a mans dels herois sublevats quinze anys abans contra la legalitat i la democràcia republicanes, se li acabava la moma, a Sa Excel•lència el Generalíssim –no és broma ni un acudit de sudaques: un dels títols oficials del magne assassí era el de Generalísimo. I aquest, que creia que l’únic que el compensava d’haver nascut era de manar per damunt de tothom, va acceptar fàcilment d’arraconar a llocs de profit i honors els herois feixistes civils i militars que l’havien dut i mantingut en la dictadura fins aleshores, i va posar a mantenir-lo fins a la mort natural tecnòcrates i professionals de l’economia i de l’administració. Vegeu el cas de Josep Maria de Porcioles i similars, i les memòries de Laureano López Rodó de l’Opis, del falangista Manuel Fraga i de l’economista Fabián Estapé.

Va ser l’arribada del turisme massiu i del bikini; dels assessors d’inversions privades i empreses estatals indistintament; i dels especuladors del sòl i la construcció –que, fins avui mateix, intenten enllustrar-se presidint clubs de futbol.

Als mitjans de comunicació, eines més delicades a l’hora de fer contents els ciutadans, la gran reforma del franquisme no hi va arribar fins bastants anys després, amb la llei de premsa de Fraga de 1966.

Amb el pas de la no-economia casernària vigent fins a finals dels cinquanta a l’economia capitalista pura i dura; i amb el pas dels mitjans de comunicació d’orientació franquista al periodisme d’acompanyament del règim –del que fos- va començar la Transició dins del franquisme. Que encara dura. Perquè el major Artís, soldat al servei de la República democràtica i legalment constituïda, ha mort sense haver recuperat el seu estatus social legalment aconseguit, i sense haver gaudit d’altra democràcia que la pactada entre franquistes i antifranquistes. Entre joseantonians com José María Aznar i antifranquistes com Santiago Carrillo.

Qui se’n desesperi acabarà perdent. En canvi, en Tísner ha mort com havia viscut. Lluitant a favor i no pas en contra, atacant i no pas defensant-se i ganyolant. Quan, amb el món caigut damunt meu perquè en Tísner, escriptor, periodista, publicista i major de l’Exèrcit de la República –i de l’edat del meu pare, soldat d’artilleria del mateix Exèrcit- m’havia de fer d’auxiliar, ell es va dedicar amb entusiasme a explicar-me el sentit de la sanefa, el per què de les ratlles, els tons i els puntejats. I en recordaré el sentit mentre visqui.

Ramon Barnils. “Major ‘Tísner'”. (El Mundo, 11 de maig de 2000)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s