El nou home al timó

Quan el 7 de maig passat el capità Rodrigo Rato, considerat per molts com l’artífex del miracle econòmic espanyol dels últims anys, va abandonar el vaixell de Bankia amb unes pèrdues de xifres d’onze dígits, el seu testament va ser la recomanació de José Ignacio Goirigolzarri com l’home més adequat per tal de capejar la tempesta. De cara extremadament allargada, ulleres de professor i posat seriós, aquest llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Deusto forma part de la llarga tradició banquera del País Basc.

Amb només 23 anys va començar a treballar a l’àrea de Planificació Estratègica de l’antic Banc de Bilbao i, quan encara no havia fet els quaranta i el banc es va fusionar amb el Banc de Biscaia, va ser nomenat director general adjunt de la nova entitat, el BBV. Des d’aquesta posició va impulsar campanyes d’èxit com el famós “Libretón”. Segurament l’audàcia per crear productes de tanta fortuna com aquest va ser clau per ascendir fins a la direcció general del banc i, un cop fusionat amb Argentaria, resistir a la purga que va fer dimitir la majoria dels càrrecs que provenien del BBV, pertanyents a famílies de la burgesia basca. Sense els banquers de Neguri, Goirigolzarri va passar a ser la mà dreta de Francisco González al BBVA i, després de vuit anys com a conseller delegat, aquest li ho va agrair amb un magnífic regal de comiat.

Perquè, si per alguna cosa era conegut Goirigolzarri, és per haver-se prejubilat el setembre de 2009 amb una pensió de 3 milions d’euros anuals i una prima extra de 52 milions més que cobrarà quan faci els 65 anys. En comptes de continuar gaudint de la jubilació daurada, Goirigolzarri va decidir posar-se al timó de Bankia, un fet sorprenent analitzant el seu compte corrent i els llibres de comptabilitat de l’entitat.

En uns mesos que la prima de risc s’enfila i la borsa es desploma, l’economia es contrau i l’atur es multiplica, Bankia ha estat, més que la gota que fa vessar el vas, el tsunami que es precipita damunt d’un riu en marxa. En aquest context, envoltats d’aigua per tot arreu i amb rumors de rescat que arriben per babord i per estribord, Goirigolzarri és l’home sobre el qual tothom té els ulls fixats a l’espera de trobar una sortida a un laberint que per a molts s’està convertint en un atzucac.

El temps dirà si Goirigolzarri se’n surt i aconsegueix tapar les fuites d’aigua o bé si és simplement un home de palla que mira cap a un altre costat –concretament, cap al costat d’Alemanya-. Mentrestant, el vaixell (el de Bankia i qui sap si algun de més gran) s’enfonsa i, de moment, no sobren els flotadors.

* Publicat a Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s