#pensamentsdesantes II: Dels Esquirols al Dúo Dinámico

Benvolgut Joan,

Vaig ràpid que a les nou del matí he de ser al Monumental per muntar el bolo d’El Mikado. Així m’allargaré menys que ahir…

Ahir a la nit, mentre els del Públic fèieu la musclada a Can Xammar, van coincidir a Mataró els concerts de Sciurus (un conjunt que homenatja els Esquirols) i el Dúo Dinámico, dos grups que s’assemblen com un ou i una escarxofa però que representen dues cares –ben diferenciades, això sí- d’una mateixa moneda. Del “torna, torna, Serrallonga” al “Quince años tiene mi amor” hi ha un abisme que em recorda a la situació que es va viure a Catalunya el cap de setmana del 10 i l’11 de juliol de fa dos anys. El dissabte, un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona en contra de la sentència del Constitucional contra l’Estatut enmig d’un oceà d’estelades, 24 hores abans que Espanya guanyés el Mundial i les places s’omplissin de banderes espanyoles i crits de vivaespaña.

Ens pot agradar més o menys (personalment, ni que em paguessin aniria a un concert del Dúo Dinámico), però Mataró simplement reprodueix les empaties, les incoherències i els traumes que té el país. El repte –no només a nivell de ciutat – és que tant els que hem crescut en cases amb vinils dels Esquirols com els que ho han fet entre cançons del Dúo Dinámico visquin i se sentin seva la Festa Major.

Abans dels concerts vaig treure el cap a la xerrada “Desvetlla’t bé” que van fer un grup de geganters per tal de fer prendre consciència d’algunes mesures (no portar ampolles de vidre, evitar les xancletes, no crear taps, …) que cal seguir per a millorar la seguretat del Desvetllament Bellugós. Escoltant com els geganters explicaven les xerrades que han fet durant les últimes setmanes del curs en algunes escoles vaig pensar un cop més en la quantitat de gent que dedica el seu temps a esbrinar què i com es pot millorar de la festa.

La quantitat de voluntaris que, des de mil i un llocs diferents, posen el seu granets de sorra per construir cada any aquesta meravellosa catedral que són Les Santes i que, un cop ja han col•locat l’última pedra, se la miren de dalt a baix per esbrinar com poden fer que l’any vinent quedi encara més bonica. Mentre discutim què s’ha de canviar i què no es pot tocar de Les Santes, hem de recordar que aquest és el veritable tresor que cal conservar.

Abraçades,

ramon

P.S. Per cert, en Joan Safont comenta a Twitter que les robes dels personatges de l’Estrena no remeten al Renaixement, sinó a l’historicisme del segle XIX. Tenint en compte la meva absoluta ignorància en temes de vestuari i les dificultats que tinc per situar correctament qualsevol fet d’abans de la II República, segur que té raó. Mea culpa.

Actualització:

Podeu llegir la resposta d’en Joan aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s