Líder contra pronòstic

mas

“Tant de bo que visquis temps interessants!”, diu una antiga maledicció xinesa. Les èpoques que els historiadors del futur consideren més interessants acostumen a ser molt complicades per als ciutadans del present.

Al president de la Generalitat, Artur Mas, la història li ha regalat uns anys d’allò més interessants a la plaça de Sant Jaume: com si no n’hi hagués prou amb la crisi econòmica més devastadora dels últims 70 anys, el milió i mig de persones que van manifestar-se durant la Diada a favor de la independència van capgirar com un mitjó la política catalana en només una tarda.

L’Onze de Setembre al vespre, quan la manifestació encara no s’havia acabat, Mas ja va anunciar una compareixença de premsa per l’endemà al matí. Des de llavors, amb intervencions pràcticament diàries, el president de la Generalitat ha aconseguit posar-se al capdavant d’una manifestació a la qual no va assistir. Paraula a paraula, discurs a discurs, de Barcelona a Madrid i de Madrid a Barcelona, Mas ha anat teixint un sudari que, a diferència dels seus predecessors, no sembla tenir intenció de desteixir a les nits.

Ningú sap en què s’encarnaran les paraules de Mas, però, després de la mort d’un pacte fiscal que no va arribar a néixer, sembla indiscutible que aquest país ha començat un camí que, a hores d’ara, no és clar cap a on porta ni quant temps cal per a recórrer-lo. Mentrestant, tots els ulls, a Catalunya, a Espanya i arreu del món, observen aquest home de 56 anys que, malgrat les nombroses metàfores marineres que utilitza, té un caràcter més luterà que mediterrani.

Veient l’Artur Mas actual es fa difícil relacionar-lo amb la caricatura que, deu anys enrere, en feia Toni Albà al programa “Set de nit”. Contra tot pronòstic, aquell robot encorbatat i sense gaire pedigrí patriòtic que, fins l’any 2000, al DNI hi posava que es deia Arturo, s’ha transformat en el més semblant a un líder en uns moments en què el lideratge també està en crisi.

Després d’haver fet la travessa del desert amb el seu partit, Mas assegura ara que vol portar el país a la Terra promesa tot i que ja ha avisat que, com Moisès, un cop s’hagi arribat al final del trajecte, ell no es presentarà a la reelecció. Mig Antic Testament en un dels territoris més secularitzats d’Europa.

El timoner Mas, però sobretot el país sencer, ha de vetllar perquè aquest camí -llarg, ple d’aventures i coneixences- cap a l’enigmàtica Ítaca arribi a bon port i que el vaixell no naufragui abans de fondejar a l’illa. Quan els temps són interessants, les aigües dels mars no acostumen a separar-se fàcilment…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s