Cervells emigrants

nuria_marti

Són temps de pancartes; a hospitals, escoles, empreses. Temps de samarretes; verdes contra les retallades en ensenyament, vermelles a favor de la cultura, blanques en protesta per la privatització de la sanitat, grogues en defensa de l’educació pública. Temps de manifestacions; de pràcticament tothom.

Després de tres anys de retallades, el que alguns s’entesten a anomenar “austericidi” (com si que l’austeritat mata fos el mateix que matar l’austeritat) ha anat enfosquint el present. I el futur anuncia tempesta.

El 15 de maig es va saber que, als Estats Units, un grup de científics havia aconseguit clonar, per primera vegada, cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN d’un adult. Una de les científiques que ha participat en el descobriment –de fet, una de les signants de l’article que publica la revista “Cell”- és la valenciana Núria Martí Gutiérrez, investigadora de la Universitat de Ciència i Salut d’Oregon (OHSU). Especialitzada en reproducció assistida, Martí és un exemple més –gens extraordinari- d’allò que s’ha definit com a fuga de cervells.

Nascuda a Madrid l’any 1979, la seva família va traslladar-se a València quan ella tenia només dos anys. Es va llicenciar en Biologia el 2003 i l’any següent va fer un màster en Biologia Clínica i Experimental de la Reproducció, a més de pràctiques a l’Hospital La Fe. Poc després, va començar a fer la tesi doctoral al Centre d’Investigació Príncipe Felipe (CIPF), on treballava en l’únic equip de l’estat que aplicava la tècnica de clonació a cèl·lules humanes per investigar diferents malalties.

El novembre de 2011, Martí va entrar, juntament amb un centenar de persones més, a l’Expedient de Regulació d’Ocupació que va fer el CIPF. Com que havia enviat currículums amb els primers rumors d’ERO, l’endemà de saber que era una de les acomiadades, van trucar-li de Portland. Un any i mig després, ha participat en un avenç clau per a futures teràpies contra el Parkinson, l’esclerosi múltiple, les malalties coronàries o les lesions medul·lars. Mentrestant, al CIPF s’han eliminat catorze línies d’investigació, entre les quals la de medicina regenerativa on treballava Martí.

Com que l’home és l’únic animal capaç d’entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra (i dues és una estimació a la baixa), el dia abans que es fes públic la clonació de cèl·lules mare embrionàries es va saber que a Diego Martínez Santos, un dels millors físics europeus joves, li denegaven una beca de recerca per tornar a l’estat espanyol.

Quan l’administració Kennedy va pujar al poder, algú va anomenar aquells joves intel·lectuals disposats a menjar-se el món the best and the brightest. Els millors i els més brillants. Els que somniaven en Camelot. Ara i aquí, els millors i els més brillants són gent com Núria Martí o Diego Martínez, als quals Camelot els queda molt lluny perquè prou feina tenen amb saber si arribaran a final de mes.

Si, a Catalunya, els estudiants paguen aproximadament un 20% del cost dels estudis universitaris i la resta va a càrrec del contribuent. Si als millors i els més brillants d’una generació acaben marxant sense bitllet de tornada, potser no van tan desencaminats els que parlen d’austericidi…

Versió llarga de l’article publicat a Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s