#pensamentsdesantes I: 360 dies

Benvolgut Joan,

Ja sé que la ideologia dominant diu que el temps que passa entre Santes i Santes és mooooolt llarg (si m’haguessin donat un cèntim per cada vegada que els successius trentes de juliols he llegit que encara falten 360 dies per Les Santes, a hores d’ara seria milionari), però a mi personalment aquest quasi-any se m’ha fet curt. Dec ser un alternatiu (sense saber-ho).

De tota manera, no m’estranya que a la majoria l’any se’ls hagi fet llarg. Només per la quantitat de coses que han passat, sembla que hagi estat un segle. El 29 de juliol de l’any passat, últim dia de Les Santes, era diumenge i segur que molts mataronins van anar a comprar les postres del dinar a Can Miracle. L’endemà, si eren capaços de sortir de casa, potser van anar al Robafaves a comprar llibres davant la crida desesperada que havien fet. I, si a més de llibres també compraven discos –que els facin un monument ja, sisplau-, se’n van anar al carrer Santa Teresa a Discos Trak. Tot plegat, molt probablement, ho devien pagar amb targetes de crèdit de Caixa Laietana.

Avui, 21 de juliol, 354 dies més tard, Can Miracle ja no hi és, el Robafaves fa mig any que està tancat provisionalment i metres de paper d’embalar en cobreixen l’aparador, Discos Trak ha tancat definitivament i la Caixa Laietana ha estat fagocitada per Bankia i, com feia Stalin amb els opositors, ha intentat esborrar de tot el seu rastre a la ciutat mentre les protestes periòdiques de víctimes de l’estafa de les preferents combaten l’oblit.

En aquest quasi-any la ciutat ha perdut uns quants elements d’identitat, però conserva (anava a escriure “intacte”, però em sembla que cada any va a més) el més important de tot: Les Santes. La festa major és el nostre dret a decidir: el punt de trobada, el mínim comú denominador amb què se sent identificada la majoria (que em perdonin els del PP i Ciutadans…) de la ciutat. Una ciutat que aquests dies comença a fer xup-xup esperant entrar ben aviat en ebullició.

Ahir a les dues de la matinada, davant del Públic, l’O. i en X. parlaven de què s’havia de fer el dissabte 25 de gener que, a banda d’una cançó dels omnipresents Manel, és quan faltarà mig any exacte per la Nit Boja de 2014. Això, quan encara no hem arribat a la de 2013. Som com som, que deia en Carod el 2006. Som així.

Després de gairebé 360 dies, ja tornen a ser Les Santes. Així, doncs… ens hi posem?

Abraçades,

ramon

El tuit: per mi el tuit del dia és el de la marea taronja que ahir al Parc va participar al flashmob del “Jo sóc com tu”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s