#pensamentsdesantes V: 360 dies (bis)

Benvolgut Joan,

Disculpa el retard de l’última carta, ja saps que el 30 de juliol la majoria de mataronins no som útils per a fer gaire res… Però ara sí que ja s’ha acabat. El final per etapes de Les Santes (els noms dels actes del dia 29 ja delaten aquest llarg acabament de la festa: anem a tancar, tronada de fi de festa, espetec final) ja ha arribat i la ciutat s’acomiada dels sons, colors i olors que li són característics durant cinc dies l’any i torna al seu estat natural. Acaba la tempesta i torna la calma.

És curiós el paper de separador que fan Les Santes en el calendari. Ahir en parlàvem amb en Joan Safont, passejant pel centre. Dins l’estiu mataroní, el mes de juliol té l’aire d’un divendres, un advent a l’espera de la gran festa de Les Santes, mentre l’agost ja s’assembla més a un diumenge a la tarda, amb el tic tac del rellotge recordant-nos que cada vegada queda menys perquè torni a sonar el despertador. Fins en l’estat d’ànim col·lectiu tenen conseqüències Les Santes!

Tu ja dius que les festes majors representen “l’alegria de sentir-nos vius i de ser comunitat”. Potser és per això, perquè som éssers socials, que Les Santes són un tema de conversa inacabable. Fent una mica d’autocrítica, entre ahir i avui passava llista de tot allò que no hem tractat en les nostres cartes, i potser hauríem hagut de fer.

L’estelada de l’àliga, que tu ja introdueixes en la darrera carta i que –com ja et vaig dir- jo afegiria a la teva reflexió uns quants matisos. Però també la invasió de productes de marxandatge sobre Les Santes (només superat per la febre sobiranista que ens tortura amb xancletes i mitjons amb l’estelada), la dificultat d’encabir nous actes en l’artefacte quasi perfecte que és el calendari del 24 al 29, la bandera espanyola que per segon any consecutiu es crema al No n’hi ha prou o com casem els actes públics amb les iniciatives privades (que tu vas introduir aquí i que jo no et vaig recollir el guant).

I, si vam començar parlant dels 360 dies que havien passat des de les darreres Santes, proposo que acabem amb els 360 dies que ara tenim al davant fins que l’alcalde Mora torni a fer la Crida (l’any que ve li tornarà a tocar a ell, el 2015 haurem votat dos mesos abans i vés a saber qui hi ha al balcó). Per acabar, torno a recuperar el que deies a la teva primera carta, alertant del perill que Mataró (a la qual, potser premonitòriament, Espriu va batejar com “la ciutat de les santes”) “no sigui res més que la seva Festa Major”.

Ara que gairebé tots (d’Oleguer Presas a Artur Mas, passant per l’àliga) anem a Ítaca (no sé si tots a la mateixa), diria que hauríem de dedicar-nos a disfrutar del trajecte, de tot el que guanyarem fent el camí més que –com fèiem al cotxe quan érem petits- preguntar quant falta per arribar, com si no tinguéssim res més que Les Santes. Avui –o, més ben dit, ahir- hem començat el viatge i esperem que aquests 360 dies siguin “plens de ventures, plens de coneixences”. Amb una mica de sort, l’any que ve hi tornarem.

Abraçades i gràcies per les cartes,

ramon

I l’últim tuit, del calendari nostrat “De Santes a Santes”, que dóna el tret de sortida al compte enrere per a Les Santes 2014. El cercle es tanca, però se n’obre un de nou:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s