L’estiu que s’acaba

Quan era president del govern espanyol –ara sembla que ho enyora-, José María Aznar tenia el costum de visitar Quintanilla de Onésimo a finals d’agost. Al poble que porta el nom d’Onésimo Redondo -personatge no precisament conegut per la seva contribució a la democràcia-, feia algunes partides de cartes amb els veïns i després sopava amb militants i simpatitzants del PP per posar el punt i final a les vacances. Anys més tard, José Luis Rodríguez Zapatero feia una cosa similar i, abans de començar el curs, se n’anava a la festa minera de Rodiezmo, organitzada per l’UGT.

Aquí, el que més se’ns assembla a aquests pobles tan castissos és la Serenata del carrer Sant Ramon: la primera pista, per als qui no estan pendents del calendari, que s’acosta l’hora de cantar les absoltes a les vacances. Als Països Catalans –si és que encara existeixen-, l’estiu comença per Sant Joan i, a Mataró, el segueix una tirallonga de festes de barri que, cap de setmana rere cap de setmana, van adobant el terreny per l’arribada de Les Santes.

El 25 de juliol a les vuit del vespre s’atura el temps i la ciutat no té ulls per res més fins a la matinada del dia 30.

Però, quan s’acaben Les Santes, Mataró entra en una hibernació a 35 graus que dura tres setmanes. Amb l’últim compàs de “Los Labradores”, ja amb llum de dia, comença el tradicional èxode del mes d’agost. Encara que no tant com fa uns anys, la ciutat es buida i els valents que s’atreveixen a sortir al carrer comproven que la temperatura és alta i el bullici d’aquells cinc dies de juliol ja s’ha evaporat. Qui pot se’n va de vacances i diuen que arriben els turistes de què tant ens parlen les campanyes institucionals i que tant costa trobar pel carrer.

Com que el mes de vacances l’hem començat abans del dia 1, el despertador per tornar a aixecar la persiana sona quan encara no ha arribat el 31. O almenys això és el que passava en aquells temps remots en què encara hi havia feina i la gent feia vacances. L’última setmana d’agost, les botigues tornen a obrir, el Capgròs i El Tot Mataró tornen a sortir i la bústia del Gmail es torna a omplir. Quan, de mica en mica, la ciutat es va despertant, arriba la Serenata del carrer Sant Ramon.

Les bicicletes tornen a substituir els cotxes al carrer, els veïns posen les cadires a les voreres i, fins i tot –si no és per gaires dies, que ja sabem que penjar coses és mooooolt perillós-, penjarem les pancartes a l’entrada i a la sortida del carrer. I, entre amics, coneguts i saludats, hi trobem també els regidors que no fa tant desfilaven darrere en Robafaves i l’Àliga al seguici de la festa major. Els mesos amb erra ja són a la cantonada.

*Text publicat al programa de la Serenata del Carrer Sant Ramon d’aquest any. Malgrat que surti signat “Ramon Triado i Trilla”, l’he escrit jo.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s