Vergonya

letta_agenollat_1

“Vergonya!, assassins!”. Eren els crits dels habitants de Lampedusa el passat 9 d’octubre, durant la visita del president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, i el primer ministre italià, Enrico Letta. Sis dies abans, quan intentaven arribar a Europa, més de 300 persones havien mort a les costes de l’illa en un naufragi. Un altre.

Després d’escoltar els crits d’una població farta que plogui sobre mullat, a l’hangar de l’aeroport, davant una filera inacabable de taüts blancs, Letta va fer una passa i va deixar enrere la comitiva de ministres i comissaris comunitaris. El primer ministre italià es va agenollar, va col•locar unes flors a terra i va quedar un moment en silenci, pregant. Potser va ser un gest de cara a la galeria o potser, en silenci, Letta estava donant la raó als habitants de Lampedusa i estava realment avergonyit per aquest degoteig sense fi de morts a la frontera.

No ha estat un mes fàcil per al primer ministre italià. Arribat al capdavant de l’executiu a través d’una carambola i amb una majoria precària, el seu aliat (sic) Silvio Berlusconi va obligar-lo a sotmetre’s a una moció de confiança, a la qual fins i tot el mateix Cavaliere va acabar votant-hi a favor. Amb una imatge més semblant a un inspector d’hisenda que espera infructuosament un ascens que no pas a la d’un primer ministre, Letta potser és un home massa seriós per a l’espectacle permanent que és la política italiana. Mentrestant, va trempejant de crisi en crisi.

La genuflexió de Letta remet inevitablement a Willy Brandt. El 7 de desembre de 1970, l’aleshores canceller alemany visitava el monument en honor a les víctimes de l’aixecament del ghetto de Varsòvia. Després de fer l’ofrena floral, Brandt es va agenollar i va restar en silenci durant una estona en un gest de penediment pels crims del nazisme.

És clar que Letta, que amb prou feines duu mig any al càrrec, no és el responsable que milers d’africans hagin d’abandonar la seva terra per intentar guanyar-se la vida nord enllà. Tampoc Brandt, que havia combatut el nazisme, tenia cap culpa de les morts al ghetto de Varsòvia, però va entendre que allò que ell representava havia de demanar disculpes als polonesos. No tots els polítics participen en les curses d’espolsar-se puces de sobre. Quan Letta es va agenollar en aquell hangar convertit en funerària, era tot el primer món que es disculpava per totes les vides escapçades en aquest cementiri d’aigua en què s’ha convertit el Mediterrani.

Dos dies després de la genuflexió de Letta, una embarcació naufragava prop de Lampedusa, en aigües territorials malteses. Una altra.

*Publicat a Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s