Autorretrat

mandela

La persona
Quan vaig anar a l’escola, la mestra em va preguntar: ‘Com et dius?’ Vaig dir-li el meu nom africà: ‘Rolihlahla’; ella va dir: ‘No, no vull aquest nom, has de tenir un nom cristià, a partir d’avui seràs en Nelson’. Mai he considerat un home superior a mi, ni durant la meva vida dins ni fora de la presó. No em jutgeu pels meus èxits; jutgeu-me per totes les vegades que he caigut i m’he tornat a aixecar.

La lluita
Durant tota la meva vida he lluitat contra la dominació dels blancs i contra la dominació dels negres; he anhelat una societat lliure i democràtica en la qual les persones visquin amb igualtat d’oportunitats: és un ideal pel qual espero viure i espero aconseguir, però, si és necessari, és un ideal pel qual estic disposat a morir. El coratge no és l’absència de por, sinó el triomf sobre la por. No oblideu mai que un sant és un pecador que persevera. Després d’escalar una gran muntanya, et trobes que hi ha moltes més muntanyes per escalar. Tot sembla impossible fins que es fa.

La reconciliació
Cap persona neix odiant-ne una altra degut al color de la seva pell, o les seves arrels, o la seva religió. La gent pot aprendre a odiar, i si pot aprendre a odiar, també se li pot ensenyar a estimar. El perdó allibera l’ànima, fa desaparèixer la por: per això és una arma tan poderosa. L’opressor ha de ser alliberat igual que l’oprimit: un home que priva un altre home de la seva llibertat és presoner del seu odi, està empresonat darrere els barrots dels seus prejudicis; a la presó, la meva missió era alliberar a la vegada l’oprimit i l’opressor. Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb ell; aleshores esdevé el teu company.

La política
Sóc aquí davant vostre no com un profeta sinó com un humil servidor del poble. Ser lliure no és només alliberar-se de les pròpies cadenes, sinó viure d’una forma que respecti i millori la llibertat dels altres. La llibertat és inútil si la gent no pot omplir de menjar els seus estómacs, si no pot tenir refugi, si l’analfabetisme i les malalties continuen perseguint-nos. La pobresa no és natural, és creada per l’home i pot superar-se i erradicar-se amb accions dels homes. Si esperes les condicions ideals, mai es produiran. Enderrocar i construir és molt fàcil; els herois són aquells que construeixen i treballen per la pau. L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món. Una nació no s’ha de jutjar per com tracta als seus ciutadans amb millor posició, sinó per com tracta a aquells que tenen poc o gens.

La fi
Estic segur que si vaig al cel em diran: ‘qui ets?’ Jo diré: ‘Sóc Madiba’. ‘De Qunu?’. Jo diré: ‘sí’. Llavors em diran: ‘com pretens entrar aquí amb tots els teus pecats? Vés-te’n, si us plau, truca a les portes de l’infern, pot ser que allà t’acceptin’. El que compta a la vida no és el simple fet d’haver viscut; són els canvis que hem provocat en les vides dels altres allò que determina el significat de la nostra. La mort és inevitable: quan un home ha fet tot el que considera que és el seu deure per al seu poble i el seu país, pot descansar en pau; crec que he fet aquest esforç i que, per tant, dormiré per tota l’eternitat.

* Versió llarga del retrat publicat a Valors

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s