Una cadira buida

pakistan

Una cadira buida. Enmig d’una aula en un institut del Pakistan, una cadira buida amb la fotografia d’un noi. És la foto d’un jove corpulent, potser fins i tot grassonet, que mira a la càmera amb seriositat, sense somriure, com en la majoria d’ imatges que s’han difós d’ell. Els companys de classe d’Aitizaz Hassan van homenatjar d’aquesta manera l’estudiant de 15 anys que, pocs dies abans, va morir a l’exterior de l’escola.

El dilluns 6 de gener, dia de Reis, el jove Aitizaz va arribar tard a classe a l’institut Ibrahimzai, a la ciutat de Hangu, on estudiava. Com a càstig per aquest retard, no va poder assistir a l’assemblea del matí i va haver de quedar-se fora del recinte. Quan era a la porta de l’escola amb dos companys, també castigats per arribar tard, van veure que un home d’entre 20 i 25 anys s’acostava a l’edifici.

Parlant amb l’home, que tenia intenció d’entrar a l’escola, un dels nois va adonar-se que portava un detonador. Espantats, els dos companys que eren amb Aitizaz van córrer cap a l’institut, però ell es va quedar allà. Malgrat que els seus companys van intentar que no s’hi enfrontés, segons el seu cosí, ell s’hi va negar: “l’aturaré. Va a l’escola per matar els meus amics”.

Aitizaz va abraçar el suïcida i va provocar la detonació dels sis quilos d’explosius que portava enganxats al cos. Tots dos van morir a l’instant. En aquell moment, a l’institut hi havia al voltant de 2.000 alumnes. Hores després, el grup islamista Lashkar-e-Jhangvi va reivindicar l’atemptat.

Arran d’aquesta mort, Aitizaz Hassan s’ha convertit de manera pòstuma i immediata en un heroi al seu país. Aitizaz s’ha convertit en una versió masculina de Malala Yousafzai, la noia tirotejada pels talibans l’any 2012 per defensar l’educació femenina. En aquest cas, però, la història és molt més tràgica que la de Malala, que va sobreviure a l’atac: Aitizaz és un heroi mig per accident, pel macabre atzar d’haver arribat tard a l’escola en el dia equivocat.

La pròpia Malala, a més de la policia i diversos polítics del país, han demanat al govern pakistanès una distinció pòstuma per al jove. Mentrestant, la seva família, més que plorar el jove, està orgullosa que Aitizaz hagi mort d’una manera tan heroica. “Mai vaig pensar que el meu germà tindria una mort tan magnífica: va sacrificar la seva vida per salvar la humanitat”, va dir el seu germà Mujtaba. “El meu fill va fer que la seva mare plorés, però va salvar a centenars de mares de plorar els seus fills”, va destacar el seu pare.

La cadira buida d’Aitizaz fa possible que, a la resta de la classe, les cadires continuïn ocupades.

*Publicat a Valors

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s