#pensamentsdesantes (I): “Llívia”

Benvolgut Joan,

Feia dies que tenia al cap escriure’t, però la falta d’hores de son, el cansament i la meva tendència innata a la procrastinació m’han fet impossible posar-m’hi fins avui. Per cert, que això no és un gaire bon auguri de cara a uns dies d’anar amunt i avall, sortir molt i dormir poc…

Definitivament incapaç d’endevinar quan comencen Les Santes (la incògnita, més antiga que molts dels actes que surten al programa, encara feia anar de corcoll aquest migdia a dos il·lustres santeros), el cap de setmana passat vaig intentar trobar l’esperit de Les Santes, després de “dotze llargs mesos” d’absència. Aprofitant que, per primera vegada, l’Estrena es feia un dia en què jo no treballava, dissabte vaig anar a l’Ajuntament a escoltar la magistral conferència d’en Jaume Ayats (en teoria, sobre la Missa de Les Santes; a la pràctica, sobre molt més que això). Ayats, a qui tu coneixes bé, tot i ser de la plana de Vic ens va fer un retrat dels mataronins que ja ens agradaria saber fer a molts MTV… Vaig prendre quatre notes (que suposo que aniré repetint aquests dies).

estrena

I diumenge, després d’haver fet toris de la diada castellera, al vespre vaig anar a veure “Overlock” a Can Marfà. A pocs metres d’on gegants, àliga, drac i momerotes agafaven forces per aquests dies, en Josep Rodri i una quarantena d’actors reivindicaven el Mataró industrial de fa uns anys, quan les fàbriques tèxtils teixien la ciutat. Si, com va dir Ayats, durant les Santes “els mataronins expresseu que sou, que heu estat i que voleu ser”, les representacions d’”Overlock” són una de les millors maneres de començar una festa major que, potser massa sovint, miren molt endavant i molt poc enrere.

A partir de dilluns, però, la cosa va canviar. Sí que hi havia la Fireta de Santes al darrere de l’Ajuntament, sí que la gent feia cua desesperadament a la botiga per comprar samarretes, però –és una percepció completament personal- jo no tenia la sensació de veure una ciutat de festa major. Aquests tres dies han estat un parèntesi entre el primer tastet de Santes i el gruix de la festa o, si ho vols dir així, el cap de setmana va ser una mena de Llívia, un petit enclavament santero separat (però a tocar) del territori de la festa major.

Ara, a menys de 24 hores de la Crida, ja som indiscutiblement dins de la festa. Els carrers eren plens aquesta tarda, mentre la Família Robafaves (i l’Àliga) feien el trajecte Can Marfà-Ajuntament, previ a la gran festa de la Gegantada.

Si és veritat el que diu en Cugat –que sí, perquè probablement una part de Les Santes no deixa de ser el retrobament amb la nostra infantesa-, ja són Santes. Doncs bones Santes!

Esperant la teva resposta,

ramon

(per cert, la foto és de l’@annasalicru)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s