Category Archives: #valors

Una cadira buida

pakistan

Una cadira buida. Enmig d’una aula en un institut del Pakistan, una cadira buida amb la fotografia d’un noi. És la foto d’un jove corpulent, potser fins i tot grassonet, que mira a la càmera amb seriositat, sense somriure, com en la majoria d’ imatges que s’han difós d’ell. Els companys de classe d’Aitizaz Hassan van homenatjar d’aquesta manera l’estudiant de 15 anys que, pocs dies abans, va morir a l’exterior de l’escola.
Continua llegint

Autorretrat

mandela

La persona
Quan vaig anar a l’escola, la mestra em va preguntar: ‘Com et dius?’ Vaig dir-li el meu nom africà: ‘Rolihlahla’; ella va dir: ‘No, no vull aquest nom, has de tenir un nom cristià, a partir d’avui seràs en Nelson’. Mai he considerat un home superior a mi, ni durant la meva vida dins ni fora de la presó. No em jutgeu pels meus èxits; jutgeu-me per totes les vegades que he caigut i m’he tornat a aixecar.

Continua llegint

Vergonya

letta_agenollat_1

“Vergonya!, assassins!”. Eren els crits dels habitants de Lampedusa el passat 9 d’octubre, durant la visita del president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, i el primer ministre italià, Enrico Letta. Sis dies abans, quan intentaven arribar a Europa, més de 300 persones havien mort a les costes de l’illa en un naufragi. Un altre.
Continua llegint

La baula

forcadell_prova

Va haver d’aturar-se a mitja frase, emocionada. Una mica abans de tres quarts de sis de la tarda del dia 11, Carme Forcadell va pujar a l’escenari de plaça Catalunya. “Avui és un dia històric. La Via Catalana cap a la Independència està…”. I va parar. Després d’agafar aire, amb el seu to de veu sec, va continuar: “… la Via Catalana cap a la Independència ha estat un èxit sense precedents: ens hem enllaçat des del Pertús fins al riu Sénia”.
Continua llegint

El peó rebel

foto_barcenas

L’estiu no acostuma a ser una època de gaire activitat política, però aquestes darreres setmanes han estat una excepció. Citacions per declarar a l’Audiència Nacional, rodes de premsa convocades d’urgència, ordinadors que s’entreguen als jutjats, sessions del Congrés en plena canícula, anuncis de demandes, peticions de dimissió i enquestes sorprenentment negatives fins i tot en plena crisi.
Continua llegint

L’home d’enlloc

snowden

He’s a real nowhere man, sitting in his Nowhere Land”. A la terminal de trànsit de l’aeroport Sheremetyevo de Moscou, Edward Snowden espera que algun país accepti la seva petició d’asil. Aquest exanalista de la CIA és el protagonista d’un serial diplomàtic gairebé sense precedents per haver fet públics documents que demostren l’espionatge massiu dels Estats Units a milions de ciutadans.

Continua llegint

Cervells emigrants

nuria_marti

Són temps de pancartes; a hospitals, escoles, empreses. Temps de samarretes; verdes contra les retallades en ensenyament, vermelles a favor de la cultura, blanques en protesta per la privatització de la sanitat, grogues en defensa de l’educació pública. Temps de manifestacions; de pràcticament tothom.

Continua llegint

Bolígrafs contra pistoles

malala

3 de gener:Tinc por d’anar a l’escola perquè els talibans han publicat un edicte prohibint a les noies anar a classe (…). Tornant de l’escola he sentit un home que deia ‘Et mataré’. He accelerat el pas i, al cap d’una estona, he mirat enrere per si encara hi era. Però per sort, estava parlant per telèfon i devia estar amenaçant algú altre”.
Continua llegint

Líder contra pronòstic

mas

“Tant de bo que visquis temps interessants!”, diu una antiga maledicció xinesa. Les èpoques que els historiadors del futur consideren més interessants acostumen a ser molt complicades per als ciutadans del present.

Al president de la Generalitat, Artur Mas, la història li ha regalat uns anys d’allò més interessants a la plaça de Sant Jaume: com si no n’hi hagués prou amb la crisi econòmica més devastadora dels últims 70 anys, el milió i mig de persones que van manifestar-se durant la Diada a favor de la independència van capgirar com un mitjó la política catalana en només una tarda.

L’Onze de Setembre al vespre, quan la manifestació encara no s’havia acabat, Mas ja va anunciar una compareixença de premsa per l’endemà al matí. Des de llavors, amb intervencions pràcticament diàries, el president de la Generalitat ha aconseguit posar-se al capdavant d’una manifestació a la qual no va assistir. Paraula a paraula, discurs a discurs, de Barcelona a Madrid i de Madrid a Barcelona, Mas ha anat teixint un sudari que, a diferència dels seus predecessors, no sembla tenir intenció de desteixir a les nits.

Ningú sap en què s’encarnaran les paraules de Mas, però, després de la mort d’un pacte fiscal que no va arribar a néixer, sembla indiscutible que aquest país ha començat un camí que, a hores d’ara, no és clar cap a on porta ni quant temps cal per a recórrer-lo. Mentrestant, tots els ulls, a Catalunya, a Espanya i arreu del món, observen aquest home de 56 anys que, malgrat les nombroses metàfores marineres que utilitza, té un caràcter més luterà que mediterrani.

Veient l’Artur Mas actual es fa difícil relacionar-lo amb la caricatura que, deu anys enrere, en feia Toni Albà al programa “Set de nit”. Contra tot pronòstic, aquell robot encorbatat i sense gaire pedigrí patriòtic que, fins l’any 2000, al DNI hi posava que es deia Arturo, s’ha transformat en el més semblant a un líder en uns moments en què el lideratge també està en crisi.

Després d’haver fet la travessa del desert amb el seu partit, Mas assegura ara que vol portar el país a la Terra promesa tot i que ja ha avisat que, com Moisès, un cop s’hagi arribat al final del trajecte, ell no es presentarà a la reelecció. Mig Antic Testament en un dels territoris més secularitzats d’Europa.

El timoner Mas, però sobretot el país sencer, ha de vetllar perquè aquest camí -llarg, ple d’aventures i coneixences- cap a l’enigmàtica Ítaca arribi a bon port i que el vaixell no naufragui abans de fondejar a l’illa. Quan els temps són interessants, les aigües dels mars no acostumen a separar-se fàcilment…

Un bandoler contemporani

Amb una barba com si acabés de baixar de Sierra Maestra, el coll de la camisa obert i un mocador palestí al coll, Juan Manuel Sánchez Gordillo s’ha convertit en el protagonista de l’estiu. Alcalde del poble de Marinaleda des de les primeres eleccions democràtiques i diputat al Parlament andalús, el 7 d’agost passat va entrar, acompanyat d’un grup d’activistes del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), als supermercats Carrefour d’Arcos de la Frontera i Mercadona d’Écija, va omplir tots els carretons que va poder amb productes d’alimentació bàsica -oli, sucre, arròs, pasta o llet, entre d’altres- i va marxar sense pagar.
Continua llegint