Tag Archives: Eleccions

20 anys de l’última majoria absoluta

El 15 de març del 1992, Convergència i Unió va guanyar per quarta vegada les eleccions al Parlament, per tercer cop amb majoria absoluta. Amb 70 diputats, la candidatura encapçalada per Jordi Pujol es va imposar al PSC (40), ERC (11), ICV (7) i PP (7). A les següents eleccions, el novembre del 1995, CiU perdria la majoria absoluta, una fita que ningú mai ha tornat a assolir en unes eleccions a la cambra catalana.

Llegeix l’article aquí

Anuncis

Els socialistes francesos busquen candidat

El Partit Socialista (PS) francès celebra aquest diumenge la primera volta de les primàries per designar el seu candidat a les eleccions presidencials de la primavera de 2012. François Hollande parteix com a favorit per a aconseguir la nominació, seguit per l’actual primera secretària socialista, Martine Aubry. El guanyador s’enfrontarà previsiblement a l’actual president de la República, Nicolas Sarkozy, a qui la Unió per un Moviment Popular (UMP) encara no ha proclamat oficialment.

Continua llegint

Les #eleccionsmataro en 23 piulades

1 – A Mataró, CiU només guanya al Centre, l’Eixample i Vista Alegre. A la resta de barris, continua guanyant el PSC…

2 – … però al Centre i a l’Eixample CiU escombra: treu més de 20 punts de diferència al PSC

3 – en canvi, la victòria del PSC a Rocafonda i al Palau/Escorxador és molt ajustada

4 – tot i la victòria, CiU és la tercera força a Cerdanyola Nord (darrere PSC i PP) i la quarta a Cerdanyola Sud (darrere PSC, PP i PxC)

5 – CiU va tenir ahir 8.257 vots menys que el 28-N i el PSC 997 més. Malgrat això, CiU encara supera els socialistes per 1.048 vots

6 – en Joan Safont es va espantar el 28-N perquè PxC va treure 1.740 vots a Mataró… Ahir, en va treure 4.704!

7 – fa quatre anys PxC va treure 135 vots a Mataró (0’34%). Què ha passat perquè ahir en tinguessin 4.704 (10’52%)?

8 – ERC no arriba ni al 4% dels vots. El 1995 i 1999 va quedar més a prop d’entrar a l’Ajuntament que no pas aquestes eleccions

9 – Esquerra té menys suport que els vots en blanc i només arriba al 5% dels vots necessari per a obtenir un regidor al Centre i a l’Eixample

10 – la CUP guanya 289 vots i gairebé calca el % de vots del 2007: 5’55% aquest any, 5’53% en fa quatre. Manté el regidor

11 – PxC supera el 10% dels vots a tots els barris excepte el Centre i l’Eixample, que són on hi ha hagut més participació

12 – Per 1r cop, CiU és el partit més votat en unes municipals, però té 11.081 vots: menys que anys 79, 83, 87, 91, 95 i 99

13 – ni tan sols en nº de regidors els resultats de CiU són espectaculars: en té 8, el 87 i el 91 en tenia 11 i el 95, 9

14 – si no m’he descomptat, amb dades del ministeri, la CUP es quedaria a només 8 vots del 2n regidor (el perdria el PSC)

15 – els d’ahir són els pitjors resultats del PSC en unes eleccions municipals des de 1979

16 – els socialistes tenen 8 regidors, els mateixos que l’any 1979, però amb 4.000 vots menys

17 – des de 1995 (21.467 vots), el PSC ha perdut vots a totes les municipals: 17.029 el 2003, 13.690 el 2007 i 10.018 ahir

18 – tant ICV com PP milloren els resultats de fa quatre anys, però queden encara lluny dels vots del 2003

19 – amb gairebé 2.000 vots menys, el PP aconsegueix els mateixos regidors que fa vuit anys: 5

20 – l’any 1995, el PP va tenir 800 vots més que ara, però 1 regidor menys (la participació va ser del 65’2%, ahir 53’2%)

21 – ICV guanya prop de 500 vots respecte a fa quatre anys

22 – els ecosocialistes han tret els segons pitjors resultats en unes municipals (fa quatre anys va ser el pitjor)

i 23 – mals resultats per l’independentisme: la suma de CUP, ERC i Solidaritat (4.294) és inferior als vots de PxC (4.684)

Continua llegint

Per sobre d’Alicia Keys i Alicia al País de les Meravelles

El dimarts a la tarda es va saber que les Noves Generacions del PP català havien creat un videojoc en què convertien la candidata Alicia Sánchez-Camacho en una heroïna que eliminava immigrants il·legals i independentistes.

El joc ha creat tanta polèmica que el PPC l’ha retirat per canviar alguns detalls. En comptes d’eliminar immigrants il·legals, la superheroïna eliminarà màfies il·legals (sobre eliminar independentistes sembla que no corregiran res…).

Total, que tant de rebombori ha fet que, 48 hores després, escrivint “Alicia” al google, la primera suggerència que fa el buscador és “Alicia Croft”, per davant d’Alicia Keys, Alicia al país de les meravelles o l’Alicia Sánchez-Camacho de carn i ossos…

Ni futbol ni política (o tot el contrari)

El diumenge 15 de juny de 2003 Joan Laporta es va convertir en president del Barça després d’aconseguir 27.138 vots i superar el gran favorit, el publicista Lluís Bassat. Tot i haver estat el tercer candidat que més signatures havia recollit, Laporta i el seu equip van arrasar a les urnes aconseguint una de les quantitats de sufragis més altes de la història blaugrana. En aquell grup de joves descarats ja hi havia Sandro Rosell, però també Marc Ingla, Jaume Ferrer i –tot i que en una segona línia- Agustí Benedito.

L’endemà, dilluns, les eleccions al Barça van centrar bona part de les rodes de premsa posteriors a les executives dels partits polítics catalans. Com ara, a la tardor hi havia eleccions al Parlament, i tothom va intentar buscar similituds amb la candidatura guanyadora. El conseller en cap, Artur Mas (CiU), creia que les eleccions demostraven que, malgrat que hi hagués un favorit clar (Lluís Bassat o Pasqual Maragall), “no podem fiar-nos de les enquestes” i líders que representaven una nova generació podien acabar vencent.

Pel primer secretari del PSC, José Montilla, el nou president del Barça arribava al poder “després de perdre una moció de censura”, com Pasqual Maragall. El diputat d’ERC Ernest Benach, opinava que la victòria de Laporta demostrava que bufaven “vents de canvi al país” i per l’ecosocialista Joan Saura (i Laporta), els relleus a La Caixa i al Barça anticipaven el canvi que es produiria al Palau de la Generalitat el mes de novembre.

Al cap de tres anys, Laporta i companyia havien girat el club com un mitjó. La tardor de 2006, ja amb Rosell fora de la junta, el Barça de Frank Rijkaard acabava de guanyar la Lliga i la Champions. Començava una temporada que havia de ser històrica mentre Catalunya afrontava unes noves eleccions al Parlament. Els dos principals candidats a la Generalitat, Artur Mas i José Montilla, van fer mans i mànigues per a fotografiar-se amb Joan Laporta, president d’aquell Barça triomfant. Tots dos ho van aconseguir.

Amb el temps, però, Laporta va anar dissimulant cada vegada menys les seves inquietuds independentistes i la seva voluntat de liderar una nova candidatura independentista i, aquells mateixos polítics que havien flirtejat descaradament amb ell, se’n van distanciar tot criticant que polititzés el Barça. Aquesta politització ha estat un dels grans retrets que se li han fet a Laporta i, durant la campanya, l’han subscrit Rosell, Ingla i Benedito.

En la seva declaració minuts després de guanyar les eleccions, Sandro Rosell es va comprometre a fer un Barça “català, catalanista i obert a tots els barcelonistes de fora de Catalunya”. Què diran els partits? És possible que el Barça continuï sent una entitat catalanista sense que rebi crítiques per polititzar el club? Joan Laporta no se n’ha sortit. Només el temps dirà com se’n sortirà Sandro Rosell.

* Article publicat a “El Pati Descobert