Tag Archives: Franquisme

“Tísner”, vist per Ramon Barnils

Avui que fa cent anys del naixement d’Avel·lí Artís Gener, “Tísner”, em ve de gust recuperar l’article que Ramon Barnils va escriure a “El Mundo”, pocs dies després de la mort de l’escriptor i que també es pot trobar al recull d’articles de Barnils publicat per La Magrana.

Continua llegint

Anuncis

Dictadures

Avui que és 1 d’abril:

“(…) Què és una dictadura? És el que segueix:

A primers dels setanta qui subscriu, que treballava al diari Tele/eXprés, va rebre, per telèfon, una petició de favor, la conveniència per a un tal Pere Calders de poder entrevistar-se amb algú del món editorial, a propòsit d’un problema sobre l’edició d’un llibre. La dictadura és això: que un escriptor com Pere Calders, amb trenta anys d’ofici ben fet darrere, necessiti un cop de mà per a un afer nimi d’un simple redactor de diari.

La dictadura és, igualment, que quan aquell simple redactor de diari va sentir el nom, Pere Calders, pensés que aquell nom li sonava: era un escriptor que havia publicat alguns llibres, algun dels quals segurament havia llegit i que recordava que li havia agradat bastant.

La dictadura és que aquell simple redactor no sabés que aquell escriptor que li sonava era cunyat del seu company de redacció Tísner. I que no sabés que Pere Calders era parent proper de Can Calders, el mas de Sant Cugat del Vallès el propietari del qual era amic del seu pare, i amb les filles del qual havia anat a col·legi. El pare de Can Calders, coetani del seu pare, que quan passava per davant de casa a agafar el tren a Barcelona anava de vint-i-un botó, en contrast amb la faixa, les calces de vellut i les espardenyes que gastava quan, més sovint, passava amb el carro al trot també per davant de casa, aquell Peret de Can Calders es deia Pere i es deia Calders perquè era de la mateixa família de l’escriptor Pere Calders.

La dictadura és que Pere Calders, l’escriptor, quan va tornar de l’exili, va anar a viure a Sant Cugat uns quants anys, els anys que el simple redactor havia llegit un seu llibre, i que el simple redactor no ho va saber fins que Pere Calders, molts anys després, li ho va dir.

La dictadura és la separació de la vida i de l’obra, que esterilitza l’una i mata l’altra d’un sol tret.

Ramon Barnils. “Pere Calders” (a El Temps, nº530, 15 d’agost de 1994). Es pot llegir sencer aquí.

Foto: Viquipèdia