Tag Archives: Les Santes

#pensamentsdesantes V: Mataró Herria, Mataró Hiria

Benvolgut Joan,

Com segur que recordes, cap al final de “La pelota vasca”, l’escriptor Bernardo Atxaga diu que somnia amb “la ciutat basca” (en basc, Euskal Hiria) en comptes del “poble basc” (Euskal Herria). Atxaga diu coses com que “la ciutat no és de ningú i és de tots”, “ningú pot dir que la ciutat és seva perquè va arribar primer”, “una ciutat admet gent molt diversa”, “l’ideal seria que passéssim d’un espai on sembla que hi ha una identitat primera, original, a un espai on hi hagi moltes identitats, entre les quals aquella que jo participo, la basca”*.
Continua llegint

#pensamentsdesantes IV: El consens mataroní

Benvolgut Joan,

Ahir al vespre vam viure un moment que crec que explica força bé el que són Les Santes. En el moment de la Crida a la festa major, mentre l’alcalde Joan Mora es dirigia a la ciutat, es van sentir alguns xiulets entre el públic. Des de dins de la plaça (sí, ja sé que dir-ne plaça és poc menys que blasfèmia per segons qui, perquè la plaça és al darrera, però vaja) no vaig poder veure qui protestava ni per quin motiu, però, en qualsevol cas, no és la primera vegada que passa. A banda de la tradicional reclamació anual de treure la bandera espanyola de la façana de La Riera 48, Joan Antoni Baron se’n va endur alguna xiulada quan era dalt del balcó i també recordo alguna Crida de Manel Mas (especialment la de l’any 1999, crec, tu ho recordaràs millor que jo) en què gairebé se sentien més els xiulets (i insults) que no pas les paraules de l’alcalde.
Continua llegint

#pensamentsdesantes III: El forat negre de Les Santes

Benvolgut Joan,

És prop d’un quart de tres i acabo d’arribar a casa. La feina no m’ha deixat ser a les Havaneres i m’he hagut de conformar amb fer un tros del camí entre l’estació i casa meva pel Passeig Marítim. Ja no se sentia música ni feia olor de cremat, però m’ha sorprès veure la gent que encara hi havia a baix a mar.
Continua llegint

#pensamentsdesantes II: Dels Esquirols al Dúo Dinámico

Benvolgut Joan,

Vaig ràpid que a les nou del matí he de ser al Monumental per muntar el bolo d’El Mikado. Així m’allargaré menys que ahir…

Ahir a la nit, mentre els del Públic fèieu la musclada a Can Xammar, van coincidir a Mataró els concerts de Sciurus (un conjunt que homenatja els Esquirols) i el Dúo Dinámico, dos grups que s’assemblen com un ou i una escarxofa però que representen dues cares –ben diferenciades, això sí- d’una mateixa moneda. Del “torna, torna, Serrallonga” al “Quince años tiene mi amor” hi ha un abisme que em recorda a la situació que es va viure a Catalunya el cap de setmana del 10 i l’11 de juliol de fa dos anys. El dissabte, un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona en contra de la sentència del Constitucional contra l’Estatut enmig d’un oceà d’estelades, 24 hores abans que Espanya guanyés el Mundial i les places s’omplissin de banderes espanyoles i crits de vivaespaña.
Continua llegint

Re: #pensamentsdesantes I: L’Estrena

El text anterior d’en Joan aquí

Benvolgut Joan,

Doncs sí, la feina va fer que em perdés l’Estrena. De tota manera, les xarxes socials i les noves tecnologies ens ajuden que això no sigui el drama que era fa uns anys (me’n recordo d’un 26 de juliol que vaig estar aguantant el mòbil davant de Santa Maria perquè en Joan Safont pogués escoltar la Barram des de Barcelona). Dijous, a través de Twitter, Facebook i Whatsapp vaig poder anar seguint tant la conferència d’en Jordi Bertran com les proclames de l’herald. Des de la distància, em va semblar una molt bona idea i un acte molt interessant, que ajudarà a aclarir l’ennuvolat panorama del començament de la festa i també aportarà reflexió sobre la festa. El que ja no em va agradar tant és que els punts des d’on es va fer la proclama (plaça del Forn del Vidre, plaça dels Bous, plaça de les Tereses i plaça de Santa Anna) retraten un Mataró més petit del que és en realitat.
Continua llegint

Models festius singulars de Catalunya

El 2 de juliol vaig tenir la sort de participar (en Dani Àlvarez m’hi va embolicar) en la taula rodona “Models festius singulars de Catalunya” que es va fer a Can Palauet. A més d’en Dani, que va moderar la tertúlia, van intervenir-hi en Pere Cuadrench (Mare de Déu del Claustre, Solsona), en Jordi Bertran (Santa Tecla, Tarragona) i l’Antoni Vidal (Les Santes, Mataró).

A mi, a banda d’escoltar i aprendre coses interessantíssimes sobre la cultura de la festa, em va tocar resumir el que es va dir en l’acte. Ara, “La Geganta” em publica algunes notes disperses d’aquelles conclusions:

Malgrat que tant la festa major de Solsona com les de Tarragona i Mataró estan considerats models festius singulars (reconeguts com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional en tots tres casos), trobem moltes similituds entre elles, la qual cosa fa creure que, a banda de característiques locals pròpies, hi ha un model català de festa.

Alguns exemples: elements de la festa major de Tarragona com la Baixada, el Pregó o l’Arrencada tenen la seva translació en el Desvetllament, la Crida o la Gegantada de Les Santes. Que el ball dels gegants vells i els gegants joves de Solsona sigui una petició de mà del gegant jove a la filla dels gegants vells fa pensar en el casament d’en Maneló i la Toneta de la Família Robafaves.

En tots tres casos hi ha un origen religiós de la festa (evident només veure’n el nom), la qual cosa va utilitzar el franquisme per a convertir la festa en un element propagandístic del règim, posant èmfasi en la vessant religiosa de la festa, més que no pas en la popular.

Durant la Transició, les festes es laïcitzen i recuperen la seva dimensió popular. En tots tres casos veiem fets paral•lels: recuperació de figures antigues (àliga), creació de figures noves, augment de la participació ciutadana a la festa, els geganters deixen de cobrar, etc.

Els anys 80 són l’època de consolidació de la festa. Aquest període, en el cas específic de Mataró, es viu amb certa contestació per part d’alguns sectors, que acusen Les Santes de ser “repetitives”.

Amb aquesta consolidació de la festa, Solsona i Tarragona duen a terme la creació d’uns protocols, amb l’objectiu de “regular” la tradició. Mataró això no ho té.

Actualment, veiem com cada ciutat es planteja una sèrie de reptes de cara al futur de la festa. Altre cop, ens trobem que les qüestions són molt similars: integració de tota la ciutadania a la festa, possibilitat d’incorporar elements, participació de les colles de barri, fins on es pot modificar la festa, en qui recau l’organització, com es regula la sortida a altres ciutats, …

L’altre gran repte és el diàleg entre tradició i modernitat per tal d’aconseguir que les festes populars mantinguin la tradició però a la vegada continuïn sent vives i participatives.