La dona d’en Soleràs

Aquest dimarts ha mort la Núria Folch, editora, professora i dona d’en Joan Sales, autor d'”Incerta glòria”.

El setembre de 2007 explicava en una entrevista a “Paper de vidre” d’on havia sortit el personatge d’en Juli Soleràs:

“En la figura de Soleràs hi ha força de l’Usall, un amic que va fer a l’Escola de Guerra que tenia un enorme esperit crític, molt intel·ligent, molt agut, molt individualista com el mateix Joan. Es van fer molt amics a l’Escola de Guerra, i en Joan admirava la independència d’esperit de l’Usall. S’havia dit ja que el Soleràs era l’Usall, i un dels millors articles que es va publicar arran de la mort d’en Joan posava de relleu que en Soleràs era en primer lloc el mateix Joan. El final autèntic de l’Usall va ser que li van aplicar la llei de fugues els companys de l’exèrcit, el veien d’una manera que els semblava que havia de ser feixista, els portava la contra sempre, etc. I un dia el van matar per l’esquena, pensant que es volia passar a l’altre bàndol. Va ser executat així. L’home que surt a la coberta de Cartes a Màrius Torres és l’Usall.”

Podeu llegir l’entrevista sencera aquí, seleccionant el número 44.

Per a saber-ne més:

– Notícia al 3cat24
– Notícia a Vilaweb

Anuncis

“… i pels amics dels jueus, i pels jueus i llurs enemics”

Altíssim:

Vilatans, patricis de Sinera: som a les acaballes de la faula. El sol s’ajoca enllà dels turons del Mont-Alt, una ora suavíssima es desvetlla al Mal Temps i ens portarà sentors de fonoll i de menta, l’aigua cau a primes gotes per la molsa del safareig del tritó, ulls del vespre comencen a esguardar-nos. La Neua es prepara a passar la safata, com us he promès, sols als volenterosos d’amollar-li uns cèntims. Als dits de l’Eleuteri, els putxinel·lis acoten el cap, a manera de salutació cortesa, i abandonen l’escena per jeure, al fons de la capsa, en una barreja immòbil.