ramonrado

Manifest

Desembre 4, 2009 · Feu un comentari

“En defensa dels drets fonamentals d’Internet”

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, ha set elaborat de forma conjunta per varis autors, es de tots i de ningú.

S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat:

18:53

Desembre 1, 2009 · Feu un comentari

El 9 de novembre del 1989 va caure en dijous. A mitja tarda, Angela, una doctora en Física de 35 anys, va preparar-se la bossa d’esport perquè els dijous a la tarda anava amb una amiga a la sauna. Però aquell no va ser un dijous qualsevol. Més o menys a la mateixa hora que ella devia enllestir la bossa, començava una roda de premsa de Günter Schabowski, membre del ‘politburo’ de la República Democràtica Alemanya.

Schabowski havia d’anunciar una petita modificació en les restriccions per a sortir del país. No era un canvi substancial: l’objectiu real del règim de la RDA era aturar l’enorme degoteig d’alemanys orientals que travessaven el Teló d’Acer per la frontera austro-hongaresa i calmar les cada cop més habituals protestes de la població.

Schabowski, que no es devia haver preparat gaire bé la roda de premsa, duia una nota que li havia passat Egon Krenz, líder del Partit Comunista, però no se l’havia llegida. Sense ser massa conscient del que estava dient, va llegir en veu alta: “els viatges privats a l’estranger poden ser realitzats sense necessitat de presentar o sol·licitar condicions per fer-ho, motius justificats o causes familiars. Els permisos s’atorgaran al cap de poc temps”.

El rellotge marcava les 18:53. Riccardo Erhman, el corresponsal de l’agència de notícies italiana Ansa, va demanar la paraula: ”Quan entra en vigor?”. Schabowski va començar a regirar els papers, però no hi va trobar cap data. Dubitatiu, va respondre: “Tal com ho entenc, a partir d’ara, immediatament”. Sense analitzar els termes exactes del que acabava d’anunciar el portaveu comunista, els berlinesos van sortir al carrer. Físicament, el Mur de Berlín seguia allà mateix, on havia estat els darrers 28 anys. Però en realitat acabava de caure.

Veient el que passava, Angela va trucar la seva mare per telèfon per comentar els esdeveniments: una roda de premsa caòtica, sumada a l’aire fresc que feia bufar la perestroika i els anhels de llibertat dels berlinesos, acabava d’enderrocar el Mur. Havent penjat el telèfon, amb disciplina germànica, va marxar cap a la sauna. Era dijous. De tornada cap a casa, les dues amigues es van acostar a la Bornoholmerstrasse, on s’havia obert el Mur. Encara amb la bossa d’esport a la mà, van barrejar-se amb la gent i, fent només unes passes, passar al Berlín Occidental.

Coda: Vint anys després, plou a Berlín i tothom espera que parli Angela. Davant de la mirada de mig món, protegida per un paraigües i amb llàgrimes als ulls, recorda que aquell dijous de 1989 va ser “el dia més feliç de la història recent d’Alemanya”. El 9 de novembre de 2009, dilluns, Angela Merkel és la cancellera i la primera persona nascuda a l’RDA que governa l’Alemanya unificada.

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat:

Històries d’amor contemporànies

Novembre 21, 2009 · Feu un comentari

La crisi fa baixar quasi un 15% el nombre de divorcis a Catalunya

 

(la notícia no és fresca, però suposo que segueix vigent)

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat: ,

Final del malson

Novembre 17, 2009 · Feu un comentari

Després de 47 dies,ha arribat la fi del segrest de l’Alakrana. A la feina hem fet això…

http://www.3cat24.cat/video/1633889/altres/Les-veus-del-dia-47

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat:

Fa 20 anys va caure el Mur, ara cau el dòmino

Novembre 9, 2009 · Feu un comentari

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat: ,

La cuina de la política

Novembre 6, 2009 · Feu un comentari

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat:

365 dies

Novembre 4, 2009 · 1 Comentari

Avui fa un any de l’elecció de Barack Obama i, per celebrar-ho, la cèlebre cadena HBO estrena el documental “By the people: the election of Barack Obama”, la visió des de dins de la millor campanya de la història.

 

 

Té bona pinta…

→ 1 ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat:

La dona de l’impermeable blanc

Novembre 1, 2009 · 1 Comentari

A vegades hi ha gent a qui sembla que la vida no els acaba de sortir a compte. És a dir, si comparen allò que donen i allò que reben, els surt un saldo negatiu. Seguint la dita que estableix que “tothom cull allò que sembra”, veuen com d’altres que no sembren ni la meitat que ells, recullen més del doble. Però malgrat tot, no defalleixen mai i, com els imprescindibles de Brecht, continuen plantant llavors tota la vida.

És el cas de la francesa Jeannine Vromant. Filla única, als quinze anys es va quedar sense mare i no es va casar mai. Els seus últims anys els va passar sola, en un pis petit de Dieppe, un poble de la Normandia i, segons la seva cosina, “era com si no s’acabés d’adaptar al segle que li havia tocat viure”. Vromant va morir el 3 de març de 2008 i, al seu enterrament, amb prou feines van assistir-hi una dotzena de persones.

Un any i mig després de la seva mort, el nom de Jeannine Vromant s’ha fet famós en saber-se que havia deixat tots els seus estalvis, al voltant de 280.000 euros, a 200 persones que amb prou feines coneixia. Els diners s’han repartit entre conductors d’autobusos, farmacèutics, carnissers, funcionaris, cosins llunyans, un arquitecte, carters, caixeres de supermercat, lampistes o infermers que l’única cosa que tenen en comú és que havien estat amables amb ella.

Amb paciència i treball de formigueta, Vromant va anar apuntant regularment totes aquelles persones a qui volia donar les gràcies. Segons el notari Francis Bécu, la seva intenció era “donar una alegria a tanta gent com fos possible”. Bécu ha trigat més d’un any a culminar la missió detectivesca de trobar cada un dels afortunats, alguns persones amb qui Vromant duia dècades sense veure’s, d’altres designats simplement amb el nom de pila o pistes poc concretes com “l’oficinista” o “el xòfer hindú”. A tots els va haver de convèncer que no es tractava de cap broma, sinó que figuraven en quatre pàgines manuscrites que eren el testament de la senyora Vromant i que els corresponien, descomptant els impostos, uns 1.200 euros per cap.

El gremi més afortunat és el dels conductors d’autobusos. Jeannine Vromant tenia problemes a la vista i no podia conduir, de manera que sempre agafava el bus. Tal i com explica al testament, els conductors “han tingut l’extrema elegància, des de 1992, d’aturar-se el més a prop possible de la vorera, en veure les meves dificultats”. Algun cop, fins i tot s’esperaven si ella arribava una mica tard o s’aturaven per on passava encara que no hi hagués una parada. Tots els treballadors de la companyia Stradibus de Dieppe, doncs, formen part de la llista de la senyora Vromant. Per si algun amb poca memòria no es recordava de qui era la benefactora, ella mateixa en el testament els aclaria que era la senyora “amb un parell de cabells blancs i que anava sempre amb un impermeable blanc”.

→ 1 ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat:

Les paraules del dia

Octubre 29, 2009 · Feu un comentari

Després d’un dia ple de declaracions, ahir vam fer una petita recopilació de totes les declaracions que havia donat de sí el “cas Pretòria”. És només un capítol d’una telenovel·la que suposo que encara durarà força…

El WordPress no permet inserir vídeos del 3cat24.cat, per tant, hi poso el link:

http://www.3cat24.cat/video/1588639/politica/Les-reaccions-a-lesclat-del-cas-Pretoria

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat:

Por

Octubre 1, 2009 · Feu un comentari

Diu la llegenda que, si vols tornar a Girona, cal fer un petó al cul de la lleona que hi ha al Barri Vell. Durant dècades, tant visitants captivats com gironins que marxaven, s’han dirigit cap al carrer de Calderers i, abans d’emprendre el viatge, han besat les natges de la felina per tal d’assegurar-se el retorn a la ciutat de l’Onyar. Però la por a les salives alienes ha alterat en les últimes setmanes aquest ritual ancestral. Per lluitar contra la propagació de la grip A, l’Ajuntament gironí ha decidit retirar les escales que permetien arribar-hi i recomanen llançar-li un petó des de lluny. Sembla que els efectes màgics de l’estàtua també són efectius a distància…

També per lluitar contra la grip, a principis d’agost, el Col·legi Oficial de Metges de Madrid va engegar la campanya “No facis petons, no donis la mà, digues hola”. Els metges madrilenys creuen que, ja que la manera més senzilla de propagar la grip A és a través del contacte físic, adoptar la salutació japonesa podria ajudar a combatre-la. Definitivament, no és una bona època per als petons.

Des que, el mes d’abril, es va detectar a Mèxic una pneumònia atípica, la por envers la grip A -anteriorment coneguda com a “grip nova” i encara abans com a “grip porcina”- no ha parat de créixer. Tret d’algunes excepcions com les anteriors, en els últims mesos, polítics i metges no han parat de fer crides a la calma. Però a vegades el pànic és una temptació massa gran com per deixar-lo escapar.

Els epidemiòlegs –un ofici que molts hem descobert aquest 2009- han insistit que el 95% dels casos de grip A seran lleus i es resoldran en una setmana o menys, com qualsevol altra grip; que Catalunya està més ben preparada per a afrontar aquesta pandèmia que per a qualsevol del segle XX; que a l’hemisferi sud el virus s’ha expandit menys del que es pensava malgrat no disposar de vacuna; que a l’estat espanyol moren cada any entre 1.500 i 3.000 persones de grip estacional i que de grip A ha causat únicament una trentena de víctimes; etc.

A l’hora de la veritat, res de tot això ha servit de gaire. Com una rierada, el pànic a allò desconegut s’ha emportat tots els arguments i tota la planificació. L’exemple més clar es va viure a Figueres. La Generalitat va establir tots els protocols possibles sobre què s’havia de fer en cas que hi hagués un cas de grip a l’escola i informés les famílies, però quan va ser l’hora d’aplicar-los, la por va tornar a vèncer la raó. Dos dies després que el curs escolar s’iniciés amb normalitat, una nena de set anys del CEIP Pous i Pagès va faltar a classe a causa d’una grip. L’endemà, 100 dels 250 alumnes de l’escola van quedar-se a casa. A l’hora de la veritat, el que tenia la nena era la grip estacional, la-de-tota-la-vida, i al cap de tres dies el centre va tornar a la normalitat.

De tota manera, que la principal recepta contra una pandèmia sigui rentar-se les mans amb aigua i sabó i tapar-se la cara a l’estornudar potser no ha contribuït gaire a la calma col·lectiva…

→ Deixa un ComentariCategories: Uncategorized
Etiquetat: